Acceso usuarios
Concepción Maldonado González 
Hasta principios del siglo XXI, los diccionarios eran, en general, obras de consulta ordenadas alfabéticamente. Los editores de esas obras lexicográficas en papel definíamos un proyecto en función de un plan previo de viabilidad económica y procurábamos amortizar los trabajos editoriales reutilizándolos en varios proyectos y evitando incurrir en actos de piratería. De hecho, la evolución digital nos llevó a aprender que la publicación en papel o en soporte digital eran solo dos versiones finales de un mismo trabajo de redacción y de edición, siempre que se hubiera trabajado con la herramienta informática adecuada.
Sin embargo, en pocos años, los usuarios cambiaron sus hábitos de consulta y pasaron a acceder a la información en internet directamente desde los buscadores, sin necesidad de parar en obras de consulta intermedias.
La misión de los lexicógrafos, por tanto, ha cambiado de forma radical. Si queremos que nuestro trabajo siga siendo significativo para la sociedad actual, nuestra responsabilidad social va mucho más allá de cuidar los valores ideológicos subyacentes en nuestros trabajos. De nosotros depende que el desarrollo de herramientas lingüísticas de IA (inteligencia artificial) y de PLN (Procesamiento del Lenguaje Natural) esté en manos de equipos interdisciplinares que cuenten con buenos lingüistas entre sus filas, o que quede al arbitrio de logaritmos y desarrollos técnicos que desestimen que es el lenguaje lo que nos constituye como seres humanos.
Fins a principis del segle XXI, els diccionaris eren, en general, obres de consulta ordenades alfabèticament. Els editors d'aquestes obres lexicogràfiques en paper definíem un projecte en funció d'un pla previ de viabilitat econòmica i procuràvem amortitzar els treballs editorials reutilitzant-los en diversos projectes i evitant incórrer en actes de pirateria. De fet, l'evolució digital ens va fer aprendre que la publicació en paper o en suport digital eren només dues versions finals d'un mateix treball de redacció i d'edició, sempre que s'hagués treballat amb l'eina informàtica adequada.
Tot i això, en pocs anys, els usuaris van canviar els seus hàbits de consulta i van passar a accedir a la informació a internet directament des dels cercadors, sense necessitat de parar en obres de consulta intermèdies.
La missió dels lexicògrafs, per tant, ha canviat de manera radical. Si volem que el nostre treball segueixi sent significatiu per a la societat actual, la nostra responsabilitat social va molt més enllà de tenir cura dels valors ideològics subjacents als nostres treballs. De nosaltres depèn que el desenvolupament d'eines lingüístiques d'IA (intel·ligència artificial) i de PLN (Processament del Llenguatge Natural) estigui en mans d'equips interdisciplinaris que tinguin bons lingüistes entre les seves files, o que quedi a l'arbitri de logaritmes i desenvolupaments tècnics que desestimin que és el llenguatge el que ens constitueix com a éssers humans.
Editors of lexicographical works in paper would define a project according to a prior economic viability plan and would try to make editorial works cost-efficient by reusing them in various projects and avoiding piracy. When users changed their consultation habits and turned to accessing information on the internet directly through search engines, without the need to stop by in-between consultation works, the mission of lexicographers changed. It is up to us to make sure that the development of AI (artificial intelligence) and NLP (Natural Language Processing) linguistic tools is in the hands of interdisciplinary teams that have good linguists in their ranks, so that they do not only rely on logarithms and technical developments.
