Acceso usuarios
Andy Way 
, Roy Youdale, Andrew Rothwell
La calidad de la traducción automática (TA) ha mejorado notablemente con la llegada de las técnicas neuronales. Algunas comunicaciones sobre estas mejoras han sido producto de una exagerada propaganda de marketing, pero hoy en día la TA está desempeñando un papel real en la vida de muchos traductores humanos. Incluso se ha empezado a utilizar la TA en estudios piloto de traducción literaria, con resultados que han superado las expectativas. Sin embargo, su uso y adopción, así como el reconocimiento de sus posibles ventajas, están encontrando cierta resistencia, especialmente entre los traductores literarios más experimentados. En otros ámbitos, los traductores se han quejado de que se les impongan herramientas y han solicitado que se les consulte sobre el diseño de la tecnología de traducción. Hay ejemplos en los que la participación de los traductores en el diseño de las herramientas ha dado buenos resultados, pero en la traducción literaria per se, los traductores han evitado este tipo de debates. En este artículo investigamos por qué algunos traductores literarios se comportan de forma distinta a sus colegas de otros campos de la traducción. Por último, ofrecemos pistas sobre cómo la tecnología de la traducción, y la TA en particular, podrían beneficiar a los traductores literarios con una mentalidad abierta con respecto a la tecnología.
Machine translation (MT) quality has improved significantly with the advent of neural techniques. Some communications about these improvements have been the product of overeager marketing hype, but MT is playing a real role in the lives of many human translators today. MT has even started to be used in pilot studies for the translation of literature, with results that outperformed anticipated outcomes. Nonetheless, its use and uptake as well as the acknowledgement of its potential merit are meeting with a degree of resistance, especially among some more experienced literary translators. In other areas, translators have complained about tools being foisted upon them, and have sought consultation on the design of translation technology. There are examples where translator input into tool design has happened to good effect, but in literary translation per se, translators have been recorded as avoiding such conversations. In this article, we investigate why some literary translators behave differently to their peers in other fields of translation. Finally, we offer pointers as to how translation technology, MT in particular, could benefit literary translators who have an open mind concerning technology.
La qualitat de la traducció automàtica (TA) ha millorat notablement amb l’arribada de les tècniques neuronals. Algunes comunicacions sobre aquestes millores han estat producte d’una exagerada propaganda de màrqueting, però avui dia la TA està acomplint un paper real a la vida de molts traductors humans. Fins i tot s’ha començat a utilitzar la TA en estudis pilot de traducció literària, amb resultats que han superat les expectatives. Així i tot, l’ús i l’adopció d’aquest recurs, així com el reconeixement dels seus possibles avantatges, estan trobant una certa resistència, especialment entre els traductors literaris més experimentats. En altres àmbits, els traductors s’han queixat que se’ls imposin eines i han sol·licitat que se’ls consulti sobre el disseny de la tecnologia de traducció. Hi ha exemples en què la participació dels traductors en el disseny de les eines ha donat bons resultats, però en la traducció literària per se, els traductors han evitat aquest tipus de debats. En aquest article investiguem per què alguns traductors literaris es comporten de manera diferent als seus col·legues d’altres camps de la traducció. Per últim, oferim pistes sobre com la tecnologia de la traducció, i la TA en particular, podrien beneficiar els traductors literaris amb una mentalitat oberta respecte de la tecnologia.
