Acceso usuarios
Joan Santanach i Suñol 
In Canigó, a long poem dedicated to the birth of Christian Catalonia, we can find two different proposals of what poetry should be like. The first is the ‘Cant de Gentil’, sung by the hero just before he dies, murdered by his uncle, Count Guifre of Cerdagne. Gentil leaves his post as the captain of Rià Castle, following his own wishes. In fact, he abandons his duty in an attempt to win the love of Griselda, a humble shepherdess, only to be deceived by Flordeneu, the fairy queen of Mount Canigó, who assumes Griselda’s identity. As Gentil becomes immersed in the realm of fairies, he loses his attributes as a knight, which are then replaced by those associated with poetry. With these new attributes, he sings his ‘Cant’, expressing his profound longing for knowledge and the absolute. However, the magnitude of his desire renders its fulfilment impossible, and Gentil’s chant concludes in tears. The selfcentred attitude of the young knight, who is only concerned with his own pursuits, is not useful to the cause of Christianity and Catalonia, according to Verdaguer and his friend Collell. Consequently, it must be replaced by a new, enduring, more ‘solid’ kind of poetry. Guifre, penitent after slaying his nephew, and Oliba, the builders of Sant Martí de Canigó and Santa Maria de Ripoll, monasteries resembling poems in the verses of Canigó, represent a new poetic mode, infused with the Christian, collective and religious values needed to forge a new nation.
A Canigó, un llarg poema dedicat al naixement de la Catalunya cristiana, hi detectem dues propostes diferents sobre com hauria de ser la poesia. En primer lloc, el «Cant de Gentil», cantat per l’heroi just abans de morir, assassinat pel seu oncle Guifre, comte de Cerdanya. Gentil abandona el seu lloc com a capità del castell de Rià seguint els propis desitjos. De fet, deserta per tal d’obtenir l’amor de la humil pastora Griselda, i és enganyat per Flordeneu, la reina de les fades de Canigó, que n’adopta la identitat. A mesura que Gentil penetra en el reialme de les fades, perd els seus atributs com a cavaller, que són aleshores substituïts per nous atributs vinculats a la poesia. És així que declama el «Cant», expressió del seu profund desig de coneixement i d’absolut. La magnitud del desig en fa impossible l’assoliment, i el «Cant de Gentil» es clou entre llàgrimes. L’actitud egoista del jove cavaller, només atent a les pròpies necessitats, no és útil a la causa del Cristianisme ni de Catalunya, d’acord amb Verdaguer i el seu amic Collell. Per això cal donar lloc a una nova forma de poesia, més duradora i «sòlida». Guifre, penitent després d’assassinar el seu nebot, i Oliba, fundadors de Sant Martí de Canigó i Santa Maria de Ripoll, monestirs assimilats a poemes en els versos de Canigó, representen un nou model poètic, amb els valors cristians, col·lectius i religiosos necessaris per construir un nou país.
