Acceso usuarios
Cecilia Criado de Diego 
Presentamos un estudio de corpus oral y escrito sobre el estado actual en el mundo hispánico delas construcciones del tipo delante de mí, delante mío y delante mía. Contemplamos cuatro variables:adverbio (tenemos en cuenta no solo los canónicos, como delante, sino también los desprestigiados porlas Academias, como adelante), persona, carácter del discurso (oral/escrito) y área dialectal. Losresultados muestran que (1) la variante con posesivo es muy esporádica, sobre todo la que incluye elposesivo femenino; (2) los adverbios estigmatizados son significativamente más proclives al uso de laestructura no recomendada; (3) la oralidad incide, sobre todo, en el uso menos académico (variante conposesivo en -a); (4) las áreas dialectales más propensas a la pauta con posesivo son el Río de la Plata yChile. Las Antillas, España y México y Centroamérica, en cambio, utilizan de manera casi sistemática lapauta con preposición y pronombre personal.
Presentem un estudi de corpus oral i escrit sobre l’estat actual al món hispànic de lesconstruccions del tipus delante de mí, delante mío i delante mía. Considerem quatre variables: adverbi(tenim en compte no sols els canònics, com delante, sinó també els desprestigiats per les Acadèmies,com adelante), persona, caràcter del discurs (oral/escrit) i àrea dialectal. Els resultats mostren que (1) lavariant amb possessiu és molt esporàdica, sobretot la que inclou el possessiu femení; (2) els adverbisestigmatitzats són significativament més proclius a l'ús de l'estructura no recomanada; (3) l’oralitatincideix, sobretot, en l’ús menys acadèmic (variant amb possessiu a -a); (4) les àrees dialectals més propenses a la pauta amb possessiu són el Riu de la Plata i Xile. Les Antilles, Espanya i Mèxic i AmèricaCentral, en canvi, utilitzen de manera gairebé sistemàtica la pauta amb preposició i pronom personal.
We present a study of the oral and written corpus with regard to the current status ofconstructions of the type delante de mí, delante mío, and delante mía in the Spanish-speaking world.We consider four variables: adverb (taking into account not only canonical forms, such as delante, butalso forms discredited by language authorities, such as adelante); person; nature of the discourse(oral/written); and dialectal area. The results show that (1) the variant using the possessive is veryinfrequent, particularly in the case of the feminine possessive (delante mía); (2) stigmatized adverbs aresignificantly more prone to use the unrecommended structure; (3) oral discourse tends especiallytowards the less academic usage (the variant with the possessive form, ending in -a); (4) the dialectalareas most prone to using the possessive form are Río de la Plata and Chile. However, in the WestIndies, Spain, and Mexico and Central America the preposition plus personal pronoun form is usedalmost systematically.
