Acceso usuarios
Rodrigo Andrés 
El escritor paraguayo más reconocido, Augusto Roa Bastos, coincide con el autor de su obra preferida —Moby-Dick— Herman Melville en señalar que la (sobre)exposición a lo ininterpretable de la naturaleza resulta en el rechazo a la vida propia y a la excedencia del yo a través del rechazo a la paternidad. Tanto en Moby-Dick como en Hijo de hombre los personajes masculinos enajenados por su exposición a la indiferencia de una naturaleza ininterpretable materializan su enajenación en el ejercicio de cancelación de su relación paterno-filial. En ambas obras, la esperanza radica en apartar la mirada de una naturaleza indiferente al sufrimiento humano y verterla sobre un ser humano legible que sí ofrezca claves interpretativas abiertas a una existencia pluralista.
L’escriptor paraguaià més reconegut, Augusto Roa Bastos, coincideix amb l’autor de la seva obra preferida —Moby-Dick— Herman Melville en assenyalar que la (sobre)exposició a allò ininterpretable de la naturalesa resulta en el rebuig a la pròpia vida i a l’excedència del jo a través del rebuig a al paternitat. Tan en Moby-Dick com en Hijo de hombre els personatges masculins alienats per la seva exposició a la indiferència d’una naturalesa ininterpretable materialitzen la seva alineació en l’exercici de cancel·lació de la seva relació paternofilial. En ambdues obres, l’esperança radica en apartar la mirada d’una naturalesa indiferent al sofriment humà i llençar-la sobre un ésser humà llegible que sí ofereixi claus interpretatives obertes a una existència pluralista.
The most renowned Paraguayan writer, Augusto Roa Bastos, agrees with the author of his favorite literary masterpiece—Moby-Dick—Herman Melville in pointing out that (over)exposure to the uninterpretable in nature results in the rejection of both one's own life and and of the excess of the self through the rejection of fatherhood. In both Moby-Dick and Hijo de hombre, the male characters, alienated by their exposure to the indifference of an uninterpretable nature, materialize their alienation in the exercise of canceling their father-son relationship. In both works, hope lies in turning our gaze away from a nature indifferent to human suffering, and pouring it instead over a legible human being who does offer interpretive keys open to a pluralistic existence.
