Acceso usuarios
Antonio Viñuales Sánchez
Las consecuencias de la crisis de 2008 son un tema predilecto de las películas de denuncia social. Por su interés en lo actual se las tilda de realistas. El último cine social español, empero, destaca por el uso de procedimientos simbólicos aparentemente opuestos al realismo, con los que aspira a representar una realidad más profunda que la que emana de los contenidos de la actualidad. Proponemos una comprensión más completa de este cine y sus simbolismos a través del análisis de un número representativo de películas y sirviéndonos de tres herramientas: una teoría del simbolismo moderno que va más allá de la dupla realismo-simbolismo, un catálogo de símbolos y una teoría de los géneros basada en la forma del contenido simbólico.
The 2008 crisis is a favourite subject of social films. They are called realist because of their interest in the present. However, the latest Spanish social cinema stands out for its use of symbols with which it aspires to represent a deeper reality than that which emanates from the contents of current affairs. We propose a more complete understanding of this symbolic social cinema by analysing some of its films and using three tools: a theory of modern symbolism that goes beyond the realism-symbolism opposition, a catalogue of symbols, and a theory of genres based on the form of symbolic contents.
Les conseqüències de la crisi de 2008 són un tema predilecte de les pel·lícules de denúncia social. Pel seu interès en l'actual se’ls titlla de realistes. L'últim cinema social espanyol, però, destaca per l'ús de procediments simbòlics aparentment oposats al realisme, amb els quals aspira a representar una realitat més profunda que la que emana dels continguts de l'actualitat. Proposem una comprensió més completa d'aquest cinema i els seus simbolismes a través de l'anàlisi d'un nombre representatiu de pel·lícules i servint-nos de tres eines: una teoria del simbolisme modern que va més enllà de la dupla realisme-simbolisme, un catàleg de símbols i una teoria dels gèneres basada en la forma del contingut simbòlic.
