Acceso usuarios
Elena Fernández de Molina Ortés 
L’objectiu d’aquest treball és comprovar com s’usa la sufixació en el flamenc tant des d’un punt de vista morfològic com semàntic. S’ha elaborat un corpus format per 684 cantes a partir d’una mostra de tres generacions de cantaores. S’ha comprovat que la sufixació és freqüent en aquest gènere musical, i que constitueix un recurs estilístic del cante. Així mateix, s’ha observat que la sufixació té un significat apreciatiu i potestatiu en alguns casos (tal com s’ha observat en estudis anteriors, com al de Bajo Pérez, 2020) i que el seu ús no està associat generalment a variables com l’origen dels cantaores, el gènere o la generació. Realment, es tracta d’un fenomen que està registrat en la cultura musical tradicional i que s’empra com un mètode d’identificació del flamenc.
The aim of this work is to check how cantaores use suffixation in flamenco from both a morphological and semantic point of view. We have elaborated a corpus of 684 cantes from a sample of three generations of cantaores. After the analysis, we found that suffixation is frequent in this musical genre, and that it constitutes a stylistic resource of cante. We have also found that suffixation has an appreciative and potestative meaning in some cases (as has been observed in previous studies, as in Bajo Pérez, 2020) and that its use is not generally associated with variables such as the origin of the cantaores, the genre or the generation. Indeed, it is a phenomenon that is registered in traditional musical culture, and that is used as a method of identifying flamenco.
