A partir d’un cas puntual d’estudi: una ressenya del volum Caires vius de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís) publicada a la revista catalana Feminal i firmada per Lluís Via (1907); es pretén repassar dos temes més amplis de l’àmbit de la crítica literària amb perspectiva de gènere: en primer lloc, el paper de l’anomenada premsa femenina com a espai ambivalent –alternatiu, però també ‘alteritzat’– en relació a un sistema literari i editorial caracteritzat pel domini masculí; en segon, les maneres en què l’admissió de l’escriptura femenina implica una tensió dins d’aquest camp de forces situat a cavall dels segles XIX i XX.
Based on a specific case: a Luís Via review of Caires vius by Víctor Català (pseudonym of Caterina Albert i Paradís) published in 1907 in the Catalan magazine Feminal, this article aims to review two broader issues from the field of literary criticism with a gender perspective: first, the role of women’s magazines as an ambivalent space ‒ alternative, but also ‘subaltern’ ‒ in relation to a literary and publishing system characterized by male dominance; second, the ways in which the admission of women’s writing emerges as tension within this field of forces situated astride the nineteenth and twentieth century.