Ane Berro Urrizelki , Cecilia Fernández Altonaga
En este trabajo analizamos las interpretaciones que surgen al combinar el sufijo -KA con diferentes categorías gramaticales, como son cuantificadores (dozenaka), verbos (saltoka) y adposiciones (etxeraka) y ofrecemos un análisis unificado de su uso en todas ellas. Propone-mos que la función de este morfema es añadir un rasgo [+ plural] a su complemento, y que, al contrario de lo que se ha expresado en varias gramáticas del euskera, no genera adverbios derivados a partir de otras categorías, sino más bien crea elementos con referencia cumula-tiva, por medio del rasgo [+ plural].
In this work, we analyze the interpretations that arise when combining the suffix -KA with different grammatical categories, such as quantifiers (dozenaka), verbs (saltoka), and adpositions (etxeraka), and we offer a unified account for them. We propose that the purpose of this morpheme is to add a [+ plural]feature to its complement, and not to derive adverbs from other categories, as various Basque grammars have suggested. Thus, it is not responsi-ble for providing a particular category but rather for creating elements with cumulative reference by means of the addition of the [+ plural]feature.
Dans ce travail, nous analysons de façon unifiée les interprétations qui émergent de la combinaison du suffixe -KA avec différentes catégories grammaticales telles que les quanti-ficateurs (dozenaka), les verbes (saltoka) et les adpositions (etxeraka). Nous proposons que la fonction de ce morphème consiste à attacher le trait [+pluriel] à son complément, et non pas à dériver des adverbes d’autres catégories, contrairement aux descriptions des diverses grammaires du basque. Nous proposons, alors, que ce morphème soit chargé de créer des éléments avec une référence cumulative en ajoutant le trait [+pluriel].
Lan honetan, -KA atzizkiak zenbait gramatika-kategoriatako osagaiekin elkartzean sorra-razten dituen interpretazioak aztertu ditugu, hots, -KAdun kuantifikatzaileetan (dozenaka), aditzetan (saltoka) eta adposizioetan (etxeraka) dituena, eta testuinguru horietan guztietan duen erabilerari, adberbioa izatetik harago doan azalpena eman diogu, kasu guztiok ezauga-rritzeko gai den azalpen bateratua. Proposatu dugu, morfema horren zeregina [+ plural] tasuna gaineratzea dela, eta hala, bere egitekoa ez dela, euskarazko hainbat gramatikatan adierazi den bezala, beste kategoria batzuetatik eratorritako adberbioak sortzea, baizik eta, [+ plural] tasuna gaineratuz, erreferentzia metagarria duten osagaiak sorraraztea.