Acceso usuarios
Jordi Ginebra Serrabou 
Determinar la naturalesa lingüística dels verbs lleugers —si són unitats lèxiques o gramaticals— és una qüestió encara no tancada. Els verbs lleugers solen caracteritzar-se com a verbs deslexicalitzats. Així, la gramaticalització seria el procés pel qual un verb lèxic (unitat lèxica) assumeix el valor d’un verb lleuger (unitat gramatical). Tot i això, també s’ha argumentat que els verbs lleugers no són sinó verbs regulars, encara que amb poca especificació semàntica. Si és així, no hi pot haver gramaticalització, almenys en teoria. No obstant això, fins i tot si sostenim que els verbs lleugers són verbs lèxics, certs trets de la seva evolució conviden a relacionar-los amb processos de gramaticalització. En aquest treball aporto dades sobre l’evolució històrica del verb català agafar que poden contribuir al debat. La conclusió no és ferma, però fa veure que la descripció de l’evolució dels verbs lleugers pot beneficiar-se del marc conceptual de la gramaticalització.
Determining the linguistic nature of light verbs – whether they are lexical or grammatical units – is still an open question. Light verbs are often characterised as delexicalized. Thus, grammaticalization would be the process by which a lexical verb (lexical unit) assumes the value of a light verb (grammatical unit). However, it has also been argued that light verbs are just regular verbs, albeit ones with little semantic specification. If they are, there can be no grammaticalization, at least in principle. Nevertheless, even if light verbs are considered lexical verbs, the way they evolve invite to relate them to grammaticalization processes. In this paper I contribute to the debate by providing evidence on the historical evolution of the Catalan verb agafar ‘to take, to catch, to pick, to get’. The conclusion is not firm, but suggests that the description of light verbs can benefit from the framework of grammaticalization.
