Acceso usuarios
[1]
México
L’estudi planteja la hipòtesi que, si una forma o construcció que entra en un procés de gramaticalització té una pauta estructural diacrònica, la gramaticalització es pot consolidar i enfortir, es pot recategoritzar i desplaçar fàcilment cap a altres àrees gramaticals, pot fer recorreguts diacrònics més complexos i progressarà millor que un canvi sense pauta. L’article planteja dos tipus de pauta estructural: un d’intraparadigmàtic i un altre d’interparadigmàtic. L’evidència empírica que s’hi aporta és el cas de la gramaticalització de la predicació dice que al marcador discursiu evidencial dizque i més tard a l’adjectiu dizque. L’estudi examina dos pautes que donen suport a aquesta gramaticalització: en primer lloc, les diverses gramaticalitzacions sofertes pel verb decir en diferents partícules discursives (pauta intraparadigmàtica) i, en segon lloc, tres predicats que van seguir la mateixa trajectòria diacrònica: que es que > quesque; puede que > pueque; vaya > ¡vaya! (pauta interparadigmàtica).
The paper posits the hypothesis that if a form or construction entering a process of grammaticalization has a diachronic structural pattern, the grammaticalization may become entrenched and strengthened; it can recategorize and move easily into other grammatical areas, can make more complex diachronic paths, and will progress better than a change without a pattern. The paper poses two types of structural pattern: an intraparadigmatic one and an interparadigmatic one. The empirical evidence is the grammaticalization of the predication dice que into the evidential discourse marker dizque and later into the adjective dizque. The paper examines two patterns supporting this grammaticalization: first, the various grammaticalizations undergone by the verb decir into different discourse particles, an intraparadigmatic pattern, and second, three predications that undergone the same diachronic path: que es que > quesque; puede que > pueque; vaya > ¡vaya!, an interparadigmatic pattern.
