Acceso usuarios
Shadia Abdel-Rahman Téllez
La primera colección de poesía de torrin a. greathouse, Wound from the Mouth of a Wound (2020), articula el oscuro lenguaje del dolor, trauma y sufrimiento que emana de la carne. Su poesía del cuerpo herido indaga sobre los sesgos capacitistas y de género implícitos en los discursos médicos, sociales y culturales y su impacto en su identidadcomo mujer trans con discapacidad y afecciones crónicas. El análisis de una selección de sus poemas desvela una minuciosa deconstrucción de los dualismos macho/hembra, capacidad/discapacidad, salud/enfermedad y normal/anormal que gobiernan su mundo. Esta poeta libera un cuerpo cuyo género y capacidad se esconden tras el esencialismo biomédico dominante, los términos diagnósticos y los tratamientos imprecisos, reflexionando sobre la análoga medicalización de la discapacidad, enfermedad, transgenerismo y trauma. greathouse ver-sifica su reconciliación con un cuerpo oprimido por los discursos que consideran los cuer-pos trans y con discapacidades en términos de deficiencia e imperfección.
torrin a. greathouse’sdebut poetry collection Wound from the Mouth of a Wound (2020) articulates the oblique language of pain, trauma, and suffering emanating from the flesh. greathouse’s poetry of the wounded body deals with the impact of the gender and ableist biases contained in medical, social, and cultural discourses on her identity as a chronically ill and disabled trans woman. The analysis of a selection of her poems reveals her pains-taking deconstruction of the male/female, ability/disability, healthy/ill, and normal/ab-normal binaries that govern her world. This poet unbindsa body whose gender and poten-tial are hidden behind the dominant biomedical essentialism, diagnostic terms, and tenta-tive treatments, reflecting on the analogous medicalisation of disability, illness, transgen-derism, and trauma. greathouse poetises her reconciliation with a body oppressed by the dominant discourses that regard trans and disabled bodies only in terms of deficiency and imperfection.
La primera col·lecció de poesia de torrin a. greathouse, Wound from the Mouth of a Wound (2020), articula el fosc llenguatge del dolor, trauma i patiment que emana del cos. La seva poesia del cos ferit tracta sobre l’impacte dels biaixos capacitistes i de gènere que es troben als discursos mèdics, socials i culturals sobre la seva identitat com a dona trans amb una discapacitat i afeccions cròniques. L’anàlisi d’una selecció dels seus poemes revela una de-construcció minuciosa dels dualismes mascle/femella, capacitat/discapacitat, salut/malal-tia i normal/anormal que governen el seu món. La poeta allibera un cos el gènere i potencial del qual s’amaguen rere l’essencialisme biomèdic dominant, els termes diagnòstics i els tractaments imprecisos, alhora que reflexiona sobre la medicalització anàloga de la disca-pacitat, la malaltia, el transgenerisme i el trauma. greathouse poetitza la seva reconciliació amb un cos oprimit pels discursos que consideren els cossos trans i amb discapacitats en termes de deficiència i imperfecció.
