Acceso usuarios
María Reyes Ferrer 
El embarazo, el parto y el puerperio, además de ser procesos fisiológicos, son acontecimientos culturales y sociales cargados de significado. El parto representa tanto la conclusión de un proceso natural como el comienzo de la maternidad. Esta transición se codifica culturalmente en las diferentes etapas que componen el rito de paso de la maternidad, que no siempre satisfacen las necesidades de la madre ni su bienestar físico y emocional. Utilizando el concepto de rito de paso de Van Gennep (1909), este estudio analiza la ritualización del parto y el posparto en el relato “Non tremare” (2009) de la escritora italiana Dora Albanese. Se explorará la transición de la protagonista, Erica, de no-madre a madre y cómo los ritos han contribuido a definir la experiencia del parto de la mujer. El resultado es una maternidad alienante, marcada por normas, reglas y controles externos que distancian a la mujer de su propia experiencia.
La gravidanza, il travaglio e il puerperio, oltre a essere processi fisiologici, sono eventi culturali e sociali carichi di significati. Il parto rappresenta sia la conclusione di un processo naturale sia l’inizio della maternità. Questa transizione è codificata culturalmente nelle diverse fasi che compongono il rito di passaggio della maternità, che non sempre rispondono ai bisogni della madre o al suo benessere fisico ed emotivo. Attraverso il concetto di rito di passaggio di Van Gennep (1909), questo studio analizza la ritualizzazione del parto e del post partum nel racconto “Non tremare” (2009) della scrittrice italiana Dora Albanese. Si esplorerà la transizione della protagonista, Erica, da non-madre a madre, e come i riti hanno contribuito a definire l’esperienza di parto della donna. Il risultato è una maternità alienante, segnata da norme, regole e controlli esterni che allontanano la donna dalla propria esperienza.
A més a més de ser processos fisiològics que succeeixen al cos de les dones, l’embaràs, el part i el puerperi són esdeveniments culturals i socials carregats de significat. Donar a llum implica la culminació d’un procés natural i l’inici d’un nou estat a la vida de la dona: ser mare. Aquesta transició està codificada socioculturalment en les diferents fases que componen el ritu de pas de la maternitat, les quals no sempre atenen les necessitats de la mare o el seu benestar físic i emocional. Fent servir el concepte de ritu de pas (Van Gennep, 1909), aquest estudi analitza les conseqüències de la ritualització mèdica i cultural del part i del postpart al relat “Non tremare” (2009), de l’escriptora italiana Dora Albanese. S’hi analitzarà el procés de transició de no-mare a mare de l’Erica, la protagonista del relat, i la manera com els ritus mèdics i culturals han contribuït a definir l’experiència del part de les dones. El resultat és una maternitat alienant, marcada per les normes, les regles i els controls que allunyen la dona de la pròpia vivència.
Pregnancy, childbirth and the puerperium, in addition to being physiological processes, are cultural and social events loaded with meaning. Childbirth represents both the conclusion of a natural process and the beginning of motherhood. This transition is culturally codified in the different stages that make up the rite of passage of motherhood, which do not always meet the mother’s needs or her physical and emotional well-being. Using Van Gennep’s (1909) concept of rite of passage, this study analyzes the ritualization of childbirth and postpartum in the story “Non tremare” (2009) by Italian writer Dora Albanese. The transition of the protagonist, Erica, from non-mother to mother, and how rituals have contributed to define the experience of childbirth for women will be examined. The result is an alienating motherhood, marked by norms, rules and external controls that distance the woman from her own experience.
