Acceso usuarios
Paula Caldo
, Aldana Pulido
En la cultura argentina de la primera mitad del siglo XX circularon una serie de relatos breves de ficción que apuntaron a regular la moral y la conducta de las mujeres de los sectores populares poniendo el foco en un tipo de mujer en particular: la costurera. En el presente artículo, nos posicionamos desde la historia cultural con perspectiva de género para revisar cinco de esos relatos y preguntarnos cómo un saber-hacer que la cultura occidental asoció con las mujeres, al comenzar a producirse en el espacio público y para el mercado, se sitúa en un límite de respetabilidad que pone a sus practicantes femeninas en el ojo de las regulaciones sociales.
A la cultura argentina de la primera meitat del segle XX van circular una sèrie de relats breus de ficció que buscaven regular la moral i la conducta de les noies dels sectors populars centrant-se en un tipus de dona en particular: la cosidora. Des del camp de la història cultural amb perspectiva de gènere, aquest article revisa cinc d’aquests relats i es pregunta com un saber-fer que la cultura occidental va associar amb les dones, en començar a produir-se en l’espai públic i per al mercat, és concebut al límit de la respectabilitat i col·loca les seves practicants femenines al punt de mira de les regulacions socials.
During the first half of the twentieth century a series of short fictional stories circulated in Argentine popular culture that were intended to regulate the morals and behavior of young working-class women and that focused on a particular kind of woman: the seamstress. In this article we discuss five of those stories from a cultural history approach with a gender perspective in order to examine how this particular know-how, which Western culture typically associates with women, places them on the margins of respectability when it is carried out in the public sphere and for the market, thus positioning the women who practice it in the eye of social regulations.
