Acceso usuarios
Máximo Aláez Corral 
En muchos de los relatos incluidos en Dubliners (1914), de James Joyce, se representan diversas relaciones ilícitas o no normativas. Este tipo de vínculo emocional no tenía cabida en la Irlanda católica de finales del siglo diecinueve, y toda relación no ortodoxa se consideraba o se castigaba en cuanto pecaminosa y socialmente inaceptable, según la estricta moralidad de la época. En este artículo me propongo analizar algunos de los relatos más significativos de Dubliners para diseccionar los modos en que la doble moral imperante en el Dublín finisecular castigaba a cualquier sujeto que se desviase de la norma social establecida en lo tocante al matrimonio, ya fuese mediante la reclusión en el espacio doméstico/privado, la imposición de un matrimonio normativo, o incluso el extremo de la locura, el alcoholismo o el suicidio.
En molts dels relats que conformen Dubliners (1914), de James Joyce, s’hi inclouen diverses relacions il·lícites o no normatives. Aquest tipus de vincle emocional no tenia cabuda a la Irlanda catòlica de finals del segle XIX, i tota relació no ortodoxa es castigava en tant que es considerava pecaminosa i socialment inacceptable, segons l’estricta moralitat de l’època. Aquest article analitza alguns dels relats més significatius de Dubliners per disseccionar les maneres en què la doble moral imperant al Dublin finisecular castigava qualsevol subjecte que es desviés de la norma social establerta en relació amb el matrimoni, ja fos mitjançant la seva reclusió en l’espai domèstic/privat, imposant-hi un matrimoni normatiu o, fins i tot, empenyent-lo a la bogeria, l’alcoholisme o el suïcidi.
Illicit or non-normative sentimental relationships appear repeatedly in many of the short stories that comprise James Joyce’s Dubliners (1914). This type of emotional link did not have any room in end-of-century Catholic Ireland, and any unorthodox relationship was regarded or punished as sinful and socially unacceptable, following the strict morality of the times. In this article, I intend to analyse some of the most significant stories in Dubliners, in order to dissect the ways in which late nineteenth-century Dublin’s double standards punished any subject steering away from established social norms concerning marriage and acceptable relationships, either by forcing the reclusion of the subjects to the domestic/private sphere or by imposing a normative marriage on them, or even by pushing them to the brink of madness, alcoholism, or suicide.
