Castellón, España
La histeria, retirada de los manuales psiquiátricos y tradicionalmente un misterio para los expertos, ha evolucionado hasta ser entendida como una manifestación de emocionalidad y sexualidad femeninas excesivas. Figuras como Freud la reenfocaron hacia la salud mental, añadiéndole dimensiones psicológicas y alejándola del misticismo. Este artículo plantea una revisión de la histeria en las novelas de adulterio de la segunda mitad del siglo XIX para destacar cómo la literatura ha reflejado y perpetuado el estigma de esta enfermedad en las mujeres a partir de las protagonistas de La Regenta, Vilaniu, El primo Basílio, Cécile y Effi Briest. Con un marco teórico extraído de la crítica literaria feminista y de la literatura comparada, se han analizado las tensiones sociales de la época materializadas en la sintomatología histérica y en la sexualidad femenina.
La histèria, eliminada dels manuals psiquiàtrics i tradicionalment un misteri per als experts, ha evolucionat fins a ser entesa com una manifestació d’emocionalitat i sexualitat femenines excessives. Figures com Freud la van reorientar cap a la salut mental, afegint-li dimensions psicològiques i allunyant-la del misticisme. Aquest article proposa una revisió de la histèria en les novel·les d’adulteri de la segona meitat del segle XIX per destacar com la literatura ha reflectit i perpetuat l’estigma d’aquesta malaltia en les dones, utilitzant com a exemples les protagonistes de La Regenta, Vilaniu, El primo Basílio, Cécile i Effi Briest. Amb un marc teòric extret de la crítica literària feminista i de la literatura comparada, s’han analitzat les tensions socials de l’època tal com es materialitzen en la simptomatologia histèrica i en la sexualitat femenina.
Hysteria, removed from psychiatric manuals and traditionally a mystery to experts, has evolved to be understood as a manifestation of excessive female emotionality and sexuality. Figures like Freud refocused it towards mental health, adding psychological dimensions and distancing it from mysticism. This article proposes a review of hysteria in adultery novels from the second half of the nineteenth century to highlight how literature has reflected and perpetuated the stigma of this disease in women, using protagonists from La Regenta, Vilaniu, El primo Basílio, Cécile and Effi Bries as examples. With a theoretical framework drawn from feminist literary criticism and comparative literature, the social tensions of the time have been analyzed as they materialize in hysterical symptomatology and in female sexuality.