Acceso usuarios
Alba María de Juan y López
Este artículo explora la relación interseccional entre violencia de género en contextos domésticos y clínicos, enfocándose de manera prioritaria en el aspecto discursivo de la práctica médica. Este estudio está basado en el desprecio sistémico de las narrativas de mujeres en entornos médicos —particularmente durante las fases de evaluación y diagnóstico— y la excesiva tecnicalización y distanciamiento personal que ciertos discursos médicos han adoptado en los últimos años. Por esta razón, este artículo presenta una lectura crítica del poema de Anne Carson “The Glass Essay”, incluido en Glass, Irony and God (1995), en favor de una inclusión de técnicas más libres y creativas durante tratamientos de psicoterapia con el fin de superar esas discriminaciones de género que han estado presente en prácticas médicas y que han tachado los discursos sintomatológicos demuchas mujeres como demasiado emocionales y poco objetivos. Para sustentar este análisis, se usarán las teorías sobre narrativa médica de la Dra. Rita Charon junto con un estudio de la particular construcción del yo-lírico autobiográfico en los trabajos de Carson como base metodológica para entender la importancia de la exclusión de género en prácticas psicoterapéuticas y la importancia de adoptar métodos de escritura creativa que permitan a las víctimas de abuso expresarse sin las limitaciones de tecnicismos y estigmas de género.
Aquest article explora la relació interseccional entre violència de gènere en contextos domèstics i clínics, enfocant-se de manera prioritària en l’aspecte discursiu de la pràctica mèdica. Aquest estudi està basat en el menyspreu sistèmic de les narratives de dones en entorns mèdics —particularment durant les fases d’avaluació i diagnòstic— i l’excessiva tecnicalització i distanciament personal que certs discursos mèdics han adoptat en els últims anys. Per aquesta raó, aquest article presenta una lectura crítica del poema d’Anne Carson, “The Glass Essay”, inclòs en Glass, Irony and God (1995), en favor d’una inclusió de tècniques més lliures i creatives durant els tractaments de psicoteràpia per tal de superar les discriminacions de gènere presents en pràctiques mèdiques que han considerat els discursos simptomatològics de moltes dones com massa emocionals i poc objectius. Per sustentar aquesta anàlisi, s’usaran les teories sobre narrativa mèdica de la Dra. Rita Charon juntament amb un estudi de la particular cons-trucció del jo-líric autobiogràfic en els treballs de Carson com a base metodològica per a entendre la importància de l’exclusió de gènere en les pràctiques psicoterapèutiques i la necessitat d’adoptar mètodes d’escriptura creativa que permetin a les víctimes d’abusos expressar-se sense les limitacions que imposen els tecnicismes i estigmes de gènere.
This article explores the intersectional relationship between domestic and medical gender-based violence, focusing specifically on the discursive aspect of medical practices. This research is based on the systemic disregard of female narratives in medical environments —particularly during screening and diagnostic processes— and the ex-treme technicality and personal distancing that certain medical discourses have acquired in the last few years. To this end, this article presents a close reading of Anne Carson’s poem “The Glass Essay”, included in Glass, Irony and God (1995), to advocate for the inclusion of more creative and freer narratives during psychological assessments and treatments to overcome those gendered discriminations that have been present in medical practices and have dismissed female narratives of illness and abuse as overly emotional and subjective. To ground this work, Rita Charon’s studies in Narrative Medicine, together with a close reading of Carson’s unique construction of the autobiographical self, will serve as a methodological basis to understand the relevance of gender exclusion in psychotherapeutic practices and the importance of using creative writing methods to allow victims of abuse to express themselves without the constraints of technicalities and gender-based stigmas.
