Acceso usuarios
Gloria García Pintueles
En la novela de autoficción Lo que hay (2022) la escritora Sara Torres realiza una indagación narrativa en la experiencia de un duelo doble: el amoroso por la pérdida de una amante, y el maternal, tras el fallecimiento de su madre a causa de un cáncer de mama. Con la ausencia como hilo conductor, la obra aborda otras temáticas como los discursos y la cultura hegemónica en torno al cáncer de mama, la vivencia de la sexualidad y el deseo (lésbicos) en un estado de duelo, la ética de los cuidados, y el potencial y las limitaciones de la literaturapara subjetivizar, elaborar y comunicar estas experiencias. Este artículo analiza las tres temáticas principales que vertebran la novela: el cáncer de mama, el duelo y el deseo, argumentando que la autora abre nuevas vías representacionales para imaginar la enfermedad y la pérdida desde una ética queer y feminista.
En la novel·la d’autoficció Lo que hay (2022) l’escriptora Sara Torres realitza una indagació narrativa en l’experiència d’un dol doble: l’amorós per la pèrdua d’una amant, i el maternal, després de la defunció de la seva mare a causa d’un càncer de mama. Amb l’absència com a fil conductor, l’obra aborda altres temàtiques com els discursos i la cultura hegemònica entorn del càncer de mama, la vivència de la sexualitat i el desig (lèsbics) en un estat de dol, l’ètica de les cures, així com el potencial i leslimitacions de la literatura per a subjetivitzar, elaborar i comunicar aques-tes experiències. Aquest article analitza les tres temàtiques principals que vertebren la novel·la: el càncer de mama, el dol i el desig, argumentant que l’autora obre noves vies representacionals per a imaginar la malaltia i la pèrdua des d’una ètica queer i feminista.
In the novel Lo que hay (2022), the Spanish writer Sara Torres explores the experience of a double loss: the loss of a lover, and the loss of the mother due to breast cancer. With the theme of absence as a common thread, this autofiction addresses other issues such as the discourses and hegemonic culture surrounding breast cancer, the experience of (lesbian) sexuality and desire in a state of mourning, the ethics of care, as well as the potential and limitations of literature to elaborate and communicate these experiences. This article analyses the three main themes that underpin the novel: breast cancer, mourning, and desire, arguing that it opens up representational paths for imagining illness and loss from a queer and feminist ethic.
