Acceso usuarios
Luz Mar González Arias 
Este artículo parte de la siguiente pregunta de investigación: ¿Es relevante la perspectiva de género en el ámbito de las humanidades médicas en la era post-COVID-19? La urgencia de esta cuestión viene marcada por el protagonismo de la crisis climática en los debates actuales sobre salud pública, especialmente tras la pandemia de la COVID-19 y en el contexto de la llamada “era de la extinción”. Es preciso, por lo tanto, calibrar si el género continúa siendo un elemento prioritario en la agenda de las humanidades médicas o si, por el contrario, los debates sobre salud planetaria han contribuido a un retroceso en la visibilización de los cuerpos de las mujeres en la percepción social de la enfermedad en el siglo XXI. Con el fin de responder a dicha cuestión, este trabajo está estructurado en tres partes diferenciadas: en primer lugar, una visión panorámica, necesariamente breve, de los principales objetivos y alcance de las humanidades médicas y su intersección con la perspectiva de género. En segundo lugar, un breve recorrido por la creación literaria del confinamiento y primera ola de la pandemia en España, que servirá como ejemplo extrapolable a otras culturas y que demostrará la pertinencia de la mirada feminista en la percepción de la crisis sanitaria global. Esta parte incluye un pequeño recorrido por los trabajos académicos y de creación de este monográfico de la revista Lectora, pues cada uno de ellos ofrece también una parte de la respuesta a nuestra pregunta de partida. En tercer lugar, el trabajo concluye con unas reflexiones personales sobre la experiencia de la enfermedad en las mujeres que trabajan en la universidad contemporánea.
Aquest article parteix de la següent pregunta de recerca: És rellevant la perspectiva de gènere en l'àmbit de les humanitats mèdiques en l'era post-COVID-19? La urgència d'aquesta qüestió ve marcada pel protagonisme de la crisi climàtica en els debats actuals sobre salut pública, especialment després de la pandèmia de la COVID-19 i en el context de l'anomenada “era de l'extinció”. Cal, per tant, calibrar si el gènere continua essent un element prioritari en l'agenda de les humanitats mèdiques o si, al contrari, els debats sobre salut planetària han contribuït a un retrocés en la visibilització dels cossos de les dones en la percepció social de la malaltia en el segle XXI. Amb la finalitat de respondre a aquesta qüestió, aquest treball està estructurat en tres parts diferenciades: en primer lloc, una visió panoràmica, necessàriament breu, dels principals objectius i abast de les humanitats mèdiques i la seva intersecció amb la perspectiva de gènere. En segon lloc, un breu recorregut per la creació literària durant el confinament i primera onada de la pandèmia a Espanya, que servirà com a exemple extrapolable a altres cultures i que demostrarà la pertinència de la mirada feminista en la percepció de la crisi sanitària global. Aquesta part inclou un petit recorregut pels treballs acadèmics i de creació d'aquest monogràfic de la revista Lectora, doncs cadascun d'ells ofereix també una part de la resposta a la nostra pregunta de partida. En tercer lloc, el treball conclou amb unes reflexions personals sobre l'experiència de la malaltia en les dones que treballen en la universitat contemporània.
This article is based on the following research question: Is the gender perspective important in the field of the medical humanities in the post-COVID-19 era? The significance of this issue is indicated by the prominence of the climate crisis in current debates about public health, especially following the COVID-19 pandemic and within the context of the so-called “era of extinction”. As such, it is therefore necessary to gauge whether gender remains a priority on the medical humanities agenda, or whether in fact the debates about planetary health have contributed to a setback in terms of the visibilisation of women’s bodies within social perceptions of illness in the twenty-first century. With the aim of responding to this question, this work is structured in three distinct parts: firstly, there is a, necessarily brief, overview of the main aims and scope of the medical humanities and how they intersect with a gender perspective. Secondly, a short outline of literary production written during and/or about the lockdown and first wave of the pandemic in Spain, which will serve as an example that is extrapolatable to other cultures and which will demonstrate the persistence of the feminist perspective on perceptions of the global health crisis. This part of the article will include a brief overview of the academic and creative works of this monographic issue for Lectora, since each article contributes in some way to answering our research question. And thirdly, the work will end with some personal reflections on the experience of illness from women who work in contemporary university settings
