Meritxell Matas s'endinsa en la complexitat de narrar el trauma en el recull "Llibre d'exilis". L'enyor, la pèrdua i el desarrelament són atesos en aquest article que para esment a un dels grans eixos de les composicions estellesianes: el dolor i la necessitat de la comunitat. Estellés camina pel territori i, a partir dels records, expressa els silencis i les pèrdues fins que es converteixen en fets tangibles gràcies a l'escriptura. Les estratègies predilectes del poeta són: la constatació de la presència i necessitat d'un Altre, el reconeixement i reiteració dels espais físics, la creació de la memòria col·lectiva i, finalment, la reconstucció de la Pàtria i l'elevació de la veu del poble.