Acceso usuarios
Paola Cotta Ramusino
, Dmitrij Dobrovol'skij, Ludmila Pöppel
Este artículo analiza y compara dos marcadores rusos del discurso que son casi sinónimos, čto ni govori (‘digas lo que digas’) e i pravda (‘de verdad’), los cuales se utilizan para verificar la veracidad de las afirmaciones en los contextos de uso. A pesar de su rol crucial en la comunicación, su análisis continúa siendo incompleto. A partir de datos de corpus monolingües y paralelos del Russian National Corpus y de Sketch Engine, identificamos tanto las similitudes como las diferencias. Los resultados revelan discrepancias en el uso por medio de diferentes modos de discurso (diálogo, preguntas y monólogos), las presuposiciones que conllevan, la posición que ocupan dentro de los enunciados y sus propiedades combinatorias.
Este article analitza i compara dos marcadors russos del discurs que són quasi sinònims, čto ni govori (‘digues el que digues’) i i pravda (‘de veritat’), els quals s'utilitzen per a verificar la veracitat de les afirmacions en els contextos d'ús. Malgrat el seu rol crucial en la comunicació, la seua anàlisi continua sent incomplet. A partir de dades de corpus monolingües i paral·lels del Russian National Corpus i de Sketch Engine, identifiquem tant les similituds com les diferències. Els resultats revelen discrepàncies en l'ús per mitjà de diferents modes de discurs (diàleg, preguntes i monòlegs), les pressuposicions que comporten, la posició que ocupen dins dels enunciats i les seues propietats combinatòries.
This research analyzes and compares two near-synonymous Russian discourse markers, čto ni govori (‘whatever you say’) and i pravda (‘truly’), both used to verify the truthfulness of statements within their contexts. Despite their crucial role in communication, their analysis remains incomplete. Using data from monolingual and parallel corpora in the Russian National Corpus (RNC) and Sketch Engine, we identified the unique features of these discourse markers, highlighting both their similarities and differences. Our findings reveal distinctions in their usage across various discourse modes (dialogue, questions, and monologues), the presuppositions they carry, their positioning within statements, and their combinatorial properties.
