Acceso usuarios
Carme Gregori Soldevila 
El relato policíaco de enigma basa la eficacia de su fórmula en la construcción de una intriga a base de combinar incertidumbre y anticipación. La combinación entre previsibilidad y variación genera unos estereotipos de género que el lector identifica fácilmente y en los cuales fundamenta su lectura. Mosques a millor vida, de Pere Calders, y L’assassinat de Roger Ackroyd, de Jesús Moncada, adoptan un uso distanciado de los tópicos codificados del relato policíaco de enigma, con un filtro irónico que denuncia los mecanismos y la banalidad: mediante el recurso hipertextual del pastiche, en el caso de Calders, y el uso de la intertextualidad, en el cuento de Moncada, los dos cuentos desplazan la atención de la historia a la dimensión metaficcional.
The mystery detective story bases its formula’s effectiveness on the construction of an intrigue based on combining uncertainty and anticipation. The combination of predictability and variation generates genre stereotypes that the reader easily identifies and on which they base their reading. Mosques a millor vida, by Pere Calders, and L’assassinat de Roger Ackroyd, by Jesús Moncada, adopt a widely separated use of the coded clichés of the mystery detective story, with an ironic filter that reveals the mechanisms and the banality: through the hypertextual resource of pastiche, in Calders’ case, and the use of intertextuality, in Moncada’s story, the two stories shift attention from story to the metafictional dimension.
El relat policíac d’enigma basa l’eficàcia de la seua fórmula en la construcció d’una intriga a base de combinar incertesa i anticipació. La combinació entre previsibilitat i variació genera uns estereotips de gènere que el lector identifica fàcilment i en els quals fonamenta la seua lectura. Mosques a millor vida, de Pere Calders, i L’assassinat de Roger Ackroyd, de Jesús Moncada, adopten un ús distanciat dels tòpics codificats del relat policíac d’enigma, amb un filtre irònic que en denuncia els mecanismes i la banalitat: mitjançant el recurs hipertextual del pastitx, en el cas de Calders, i l’ús de la intertextualitat, en el conte de Moncada, els dos contes desplacen l’atenció de la història a la dimensió metaficcional.
