Acceso usuarios
Ana Fernández-Caparrós Turina
El debut de Lolita Chakrabarti como dramaturga en Red Velvet es considerado como una de las revisiones contemporáneas más exitosas y sofisticadas de la historia tanto del teatro victoriano como de la representación teatral de Shakespeare. La obra es una revisión de la vida del actor norteamericano Ira Aldridge (1807-1867), el primer actor clásico negro que consiguió la distinción como intérprete de Shakespeare en los escenarios británicos y continentales. La obra se centra en su efímero debut como Otelo en el Theatre Royal Covent Garden en 1833. Este artículo analiza las estrategias metateatrales de la obra y el diálogo con las prácticas autorreferenciales del significado teatral para proponer una lectura crítica que subraye la forma abiertamente palimpséstica de la obra y las complejidades de sus palimpsestuosos compromisos intertextuales. Se centra, en particular, en su tratamiento de las tradiciones interpretativas de Otelo para imaginar la actuación de Aldridge del héroe trágico como moderna, poco convencional y avanzada a su tiempo.
l debut de Lolita Chakrabarti com a dramaturga en Red Velvet és considerat com una de les revisions contemporànies més reeixides i sofisticades de la història tant del teatre victorià com de la representació teatral de Shakespeare. L’obra és una revisió de la vida de l’actor nord-americà Ira Aldridge (1807-1867), el primer actor clàssic negre que va aconseguir la distinció com a intèrpret de Shakespeare als escenaris britànics i continentals. L’obra se centra en el seu efímer debut al Theatre Royal Covent Garden el 1833 com Otel·lo. Aquest article analitza les estratègies metateatrals de l’obra i el diàleg amb les pràctiques autoreferencials del significat teatral per a proposar una lectura crítica que subratlla la forma obertament palimpsèstica de l'obra i les complexitats dels seus tècniques intertextuals i palimpsestuoses. Se centra, en particular, en el seu tractament de les tradicions interpretatives d'Otel·lo per a imaginar l’actuació d’Aldridge de l'heroi tràgic com a moderna, poc convencional i avançada al seu temps.
British actress Lolita Chakrabarti’s debut as a playwright in Red Velvet, shall be regarded as one of the most successful and sophisticated contemporary revisionary engagements with the history of both Victorian theatre and of Shakespearean theatrical performance. The play is a re-vision of the life of American actor Ira Aldridge (1807-1867)—the first Black classical actor to achieve distinction as an interpreter of Shakespeare on the British and continental stages—which focuses on his short-lived debut at Theatre Royal Covent Garden in 1833 as Othello. This article analyses the play’s metatheatrical strategies and playful engagement with the self-enclosed and self-referential nature of theatrical meaning to propose a critical reading that underscores the play’s overtly palimpsestic form and the complexities of its palimpsestuous intertextual engagements. It focuses, in particular, on its engagement with Othello’s interpretive traditions to imagine Aldridge’s performance of the tragic hero as modern, unconventional and ahead of his time.
