Acceso usuarios
[1]
Barcelona, España
La obra de J. V. Foix incorpora a menudo temas, metáforas o formas rítmicas o estróficas que provienen de la tradición literaria, tanto del folclore como de la literatura clásica, dentro de una tradición que comprende, como dice al prólogo de Sol, i de dol, “los suyos, los provenzales y los toscanos”. Estas autoridades a que Foix se remite, se manifiestan en su obra de varias maneras, como son los epígrafes, las intertextualidades y especialmente la reescritura. Examinaremos este último caso en el tratamiento de dos tópicos concretos: el mundo al revés y el paisaje en poemas de dos libros consecutivos: Les irreals omegues (1949) y On he deixat les claus… (1954).
L’obra de J. V. Foix incorpora sovint temes, metàfores o formes rítmiques o estròfiques que provenen de la tradició literària, tant del folklore com de la literatura clàssica, dins una tradició que comprèn, com diu al pròleg de Sol, i de dol, “els seus, els provençals i els toscans”. Aquestes autoritats a què Foix es remet, es manifesten en la seva obra de diverses maneres, com són els epígrafs, les intertextualitats i especialment la reescriptura. Examinarem aquest últim cas en el tractament de dos tòpics concrets: el món al revés i el paisatge, en poemes de dos llibres consecutius: Les irreals omegues (1949) i On he deixat les claus… (1954).
J. V. Foix’s work often incorporates themes, metaphors or rhythmic or strophic forms that come from the literary tradition, including folklore and classical literature, in a tradition that includes, as he says in the prologue to Sol, i de dol “[Catalans], Provençals and Tuscans”. These authorities are manifested in his work in various ways, such as epigraphs, intertextualities and especially rewriting. We will examine this last case in the treatment of two specific topoi: the upside-down world and landscape, in poems from two consecutive books: Les irreals omegues (1949) and On he deixat les claus… (1954).
