Acceso usuarios
[1]
;
Calsina Forrellad, Joan
[1]
;
Contreras Barceló, Elisabet
[1]
En este artículo abordamos el estudio de Flors i viatges (2021) del dúo artístico Cabosanroque —una reinterpretación de la obra de Viatges i flors de Mercè Rodoreda— desde una perspectiva hipertextual e intermedial. El texto primigenio de Rodoreda está formado por dos compilaciones que Cabosanroque lee en clave de guerra. Esta lectura es determinante en la creación de un significado propio en la nueva obra. La instalación artística —que combina textos literarios, escultura, música, efectos sonoros y visuales y proyecciones— tiene una estructura similar en el libro original. Incluye varios pasajes extraídos de Viatges i flors e incorpora fragmentos de La guerra no tiene rostro de mujer, de Svetlana Aleksiévitx (2020), con la voluntad de remarcar la universalidad y la vinculación con el contexto del momento: la guerra de Ucrania. La obra también quiere fijar la mirada en las figuras femeninas y, en este sentido, varias refugiadas de origen ucraniano recitan textos de Rodoreda traducidos en su lengua propia. Así, reseguimos la complejidad compositiva e hipertextual de la obra.
In this article we study Flors i viatges (2021) by the artistic duo Cabosanroque –a reinterpretation of Mercè Rodoreda’s work Viatges i flors– from a hypertextual and intermedial perspective. Rodoreda’s original text is made up of two collections, which Cabosanroque reads in the key of war. This reading is decisive in the creation of a meaning of its own. The art installation –which combines literary texts, sculpture, music, sound and visual effects, as wellas projections– has a similar structure to the original book. It includes some original narrativesand incorporates fragments La guerra no té cara de dona, by Svetlana Aleksiévitx (2020), withthe aim of highlighting the universality of the texts and their link to the context of the moment:the war in Ukraine. The work also seeks to focus attention on the female figures and, in thissense, several female refugees of Ukrainian origin recite texts translated into their language.Thus, we analyse the compositional and hypertextual complexity of the work.
En aquest article abordem l’estudi de Flors i viatges (2021) del duet artístic Cabosanroque —una reinterpretació de l’obra Viatges i flors de Mercè Rodoreda— des d’una perspectiva hipertextual i intermedial. El text primigeni de Rodoreda està format per dos reculls que Cabosanroque llegeix en clau de guerra. Aquesta lectura és determinant en la creació d’un significat propi en la nova obra. La instal·lació artística —que combina textos literaris, escultura, música, efectes sonors i visuals i projeccions— té una estructura similar al llibre original. Inclou diversos passatges extrets de Viatges i flors i incorpora fragments de La guerra no té cara de dona, d’Svetlana Aleksiévitx (2020), amb la voluntat de remarcar-ne la universalitat i la vinculació amb el context del moment: la guerra d’Ucraïna. L’obra també vol fixar la mirada en les figures femenines i, en aquest sentit, diverses refugiades d’origen ucraïnès reciten textos de Rodoreda traduïts en la seva llengua pròpia. Així, resseguim la complexitat compositiva i hipertextual de l’obra.
