Acceso usuarios
[1]
Lérida, España
Este trabajo es una parte, la que corresponde al siglo xx, de un estudio más extenso, cuyo objetivo es estudiar las diferentes formas en que la parábola del hijo pródigo ha sido adaptada en la literatura catalana. A lo largo del siglo pasado, la historia narrada en el evangelio de san Lucas (15, 11-32) se ha reescrito en varios géneros literarios, sobre todo, poesía y teatro, y su argumento se ha transformado, reducido o ampliado y ha perdido la finalidad didáctica y moral que había tenido siglos atrás. En la posguerra, escritores como Carles Riba y Jaume Vidal Alcover utilizaron este personaje para expresar una aventura personal e interior.
Aquest treball és una part, la que correspon al segle xx, d’un estudi més extens l’objectiu del qual és estudiar les diferents formes en què la paràbola del fill pròdig ha estat adaptada en la literatura catalana. Al llarg del segle passat, la història narrada a l’evangeli de sant Lluc (15, 11-32) s’ha reescrit en diversos gèneres literaris, sobretot poesia i teatre, i el seu argument s’ha transformat, reduït o ampliat, i ha perdut la finalitat didàctica i moral que havia tingut segles enrere. A la postguerra, escriptors com Carles Riba i Jaume Vidal Alcover, van utilitzar aquest personatge per expressar una aventura personal i interior.
This work is a part, the one corresponding to the 20th century, of a more extensive paper whose objective is to study the different ways in which the parable of the prodigal son has been adapted in Catalan literature. Over the past century, the story told in the gospel of Saint Luke (15: 11-32) has been rewritten in various literary genres: poetry, prose, theater; its argument has been transformed and expanded, and has lost the didactic and moral purpose it had centuries ago. During the post-war period, writers such as Carles Riba and Jaume Vidal Alcover used this character to express an interior and personal adventure.
