Acceso usuarios
Marina Ruiz Cano
Este artículo analiza la adaptación cinematográfica del relato Ceci n’est pas un conte [Esto no es un cuento] de Denis Diderot, llevado a la pantalla por el español Paulino Viota con el título Jaula de todos. Tras analizar las instancias narrativas y las diferencias estructurales, nos hemos centrado en el tratamiento del personaje femenino. Las transformaciones que este sufre responden al contexto histórico de producción de cada obra (por un lado, el siglo XVIII francés; por otro, el tardofranquismo), pero también a una voluntad del cineasta español de liberar a la mujer de la dependencia alienadora del hombre.
Este article analitza l'adaptació cinematogràfica del relat Ceci n’est pas un conte [Això no és un conte] de Denis Diderot, portat a la pantalla per l'espanyol Paulino Viota amb el títol Jaula de todos. Després d'analitzar les instàncies narratives i les diferències estructurals, ens hem centrat en el tractament del personatge femení. Les transformacions que este patix responen al context històric de producció de cada obra (d'una banda, el segle XVIII francés; per un altre, el tardofranquismo), però també a una voluntat del cineasta espanyol d'alliberar la dona de la dependència alienadora de l'home.
This article analyses the film adaptation of the story Ceci n’est pas un conte [This is not a story] by Denis Diderot, brought to the screen by the Spanish Paulino Viota as Jaula de todos. After analysing the narrative instances and structural differences, we have focused on the treatment of the female character. Her transformations respond to the historical context of production of each work (on the one hand, the French 18th century, on the other, the late Francoist period), but also to the Spanish filmmaker’s desire to liberate women from the alienating dependence on men.
