Acceso usuarios
Enric Falguera Garcia 
, Moisés Selfa i Sastre 
En este trabajo analizamos las 12 adaptaciones de cuentos clásicos publicadas a la colección Vet aquí dues vegades considerando dos tipos de paratextos: paratextos extratextuales, que tienen que ver con el diseño y formato de la publicación además de las ilustraciones que se incluyen en esta, y paratextos textuales, que están relacionados con los nombres de los personajes principales de la historia, así como, fundamentalmente, los conflictos narrativos que presenta esta. A partir de una lectura interpretativa y crítica de estas 12 adaptaciones, podemos concluir que, en primer lugar, encontramos versiones que pueden agruparse en dos grandes grupos: aquellas que están actualizadas ideológicamente en nuestros días pero que no difieren, en esencia, de la trama que puede leerse a los cuentos clásicos, y aquellas que presentan nuevos argumentos diferentes a los encontrados a las versiones clásicas, además de estar también actualizadas en nuestros días. En segundo lugar, se trata de adaptaciones destinadas a un público que, por las características del formato y otros elementos extratextuales, podemos situar entre el final de la niñez y el inicio de la adolescencia.
In this work we analyze the 12 adaptations of classic stories published in the collection Vet aquí dues vegades while considering two types of paratexts: extratextual paratexts, which they have to do with the design and format of the publication in addition to the illustrations that they are included in this, and textual paratexts, which are related to the names of the main characters of the story as well as, fundamentally, the narrative conflicts that it presents. Based on an interpretative and critical reading of these 12 adaptations, we can conclude that we find versions that can be grouped into two large groups: those that are ideologically updated today but that do not differ, in essence, of the plot that can be read in the classic stories, and those that present new arguments different from those found in the classic versions, in addition to being also updated to the present day.
En aquest treball analitzem les 12 adaptacions de contes clàssics publicades a la col·lecció Vet aquí dues vegades tot considerant dos tipus de paratextos: paratextos extratextuals, que tenen a veure amb el disseny i format de la publicació a més de les il·lustracions que s’inclouen en aquesta, i paratextos textuals, que estan relacionats amb els noms dels personatges principals de la història així com, fonamentalment, els conflictes narratius que presenta aquesta. A partir d’una lectura interpretativa i crítica d’aquestes 12 adaptacions, podem concloure que, en primer lloc, trobem versions que poden agrupar-se en dos grans grups: aquelles que estan actualitzades ideològicament als nostres dies però que no difereixen, en essència, de la trama que pot llegir-se als contes clàssics, i aquelles que presenten nous arguments diferents als trobats a les versions clàssiques, a més d’estar també actualitzades als nostres dies. En segon lloc, es tracta d’adaptacions destinades a un públic que, per les característiques del format i altres elements extratextuals, podem situar entre el final de la infantesa i l’inici de l’adolescència.
