City of Syracuse, Estados Unidos
Para Epicuro y su escuela, es objetivo prioritario alcanzar una vida feliz sustentada en la ausencia de necesidades en un entorno de serenidad. Cimiento fundamental de aquella es, por otra parte, el cultivo de la amistad. Pues bien, en el individualista mundo actual este modus vivendi es reivindicado por algunas voces poéticas relevantes en España. Es el caso de Juan Antonio González Iglesias (1964), un hedonista tranquilo en cuyo poemario "Jardín Gulbenkian" (2019) se apropia, siguiendo la mejor tradición epicúrea, de la austeridad y la lentitud como actitudes vitales y de la imprescindible necesidad de la amistad como pilar último de la felicidad.
Per a Epicur i la seua escola, és objectiu prioritari aconseguir una vida feliç sustentada en l'absència de necessitats en un entorn de serenitat. Fonament fonamental d'aquella és, d'altra banda, el cultiu de l'amistat. Doncs bé, en l'individualista món actual este modus vivendi és reivindicat per algunes veus poètiques rellevants a Espanya. És el cas de Juan Antonio González Iglesias (1964), un hedonista tranquil en el poemari del qual "Jardín Gulbenkian" (2019) s'apropia, seguint la millor tradició epicúria, de l'austeritat i la lentitud com a actituds vitals i de la imprescindible necessitat de l'amistat com a pilar últim de la felicitat.
For Epicurus and his school, a priority objective is to achieve a happy life based on the absence of needs in an environment of serenity. A primary foundation for such an achievement is the cultivation of friendship. In today’s individualistic world, this modus vivendi is claimed by relevant poetic voices in Spain. This is the case of Juan Antonio González Iglesias (1964), a calm hedonist whose collection of poems "Jardín Gulbenkian" (2019) follows the best Epicurean tradition and appropriates austerity and slowness as vital attitudes in addition to the essential need for friendship as the final pillar of happiness.