Acceso usuarios
Mar Massanell i Messalles 
Hoy la expresión “i família toda” es percibida como una fórmula habitual de conclusión de las enumeraciones de familiares propias de las esquelas mortuorias. Aun así, si retrocedemos un siglo, esta función lo ocupaba “i demés família" (o "i demés parents"), como resultado de una interferencia que otorgaba a este indefinido el valor del cognato castellano, en detrimento del significado genuino. Fabra, en su tarea de depuración del idioma, encontró en la lengua medieval una solución sustitutoria. En el presente artículo, empezamos por reseguir en los textos del Maestro los diversos estadios por los cuales pasó la propuesta, que se inicia como “i els parents tots”, llega a “i parents tots” (en convivencia con “i tots altres parents”) y desemboca en “i família tota”. A continuación, a través del vaciado del Corpus Informatizado del Català Antic, establecemos las bases medievales de la construcción con "tot" pospuesto y analizamos qué contextos podían legitimar que se omitiera el especificador. Finalmente, mediante el vaciado del Corpus Textual Informatizado de la Lengua Catalana, mostramos el progreso en la implantación de la propuesta de Fabra a partir de la publicación de la Gramática catalana de 1918 y constatamos que estamos ante un éxito más del proceso de normativización.
Today the Catalan expression i família tota ‘and the whole family’ is perceived as a common formula for closing the typical enumerations of family members in death announcements. However, if we go back a century, this function was done by i demés família ‘and the rest of family’ (or i demés parents ‘and other relatives’), as a result of an interference that gave to this indefinite the value of the Spanish cognate, to the detriment of its genuine meaning. Fabra, in his task of purifying the language, found a substitute solution in Old Catalan. In this paper, we begin by retracing in Fabra’s texts the various stages through which the proposal passed: from i els parents tots ‘and all the relatives’ to i família tota, through the intermediate step i parents tots ‘and all the relatives’ (in coexistence with i tots altres parents ‘and all other relatives’). Then, by means of the Computerized Corpus of Old Catalan, we establish the medieval foundations of the construction with postnominal tot and we analyze which contexts could legitimize the omission of the specifier. Finally, with the help of the Computerized Textual Corpus of the Catalan Language, we show the progress in the implementation of Fabra's proposal since the publication of his Catalan grammar in 1918, and we confirm that it is yet another success of the normativization process.
Avui l’expressió “i família tota” és percebuda com una fórmula habitual de cloenda de les enumeracions de familiars pròpies de les esqueles mortuòries. Tanmateix, si retrocedim un segle, aquesta funció l’ocupava “i demés família" (o "i demés parents"), com a resultat d’una interferència que atorgava a aquest indefinit el valor del cognat castellà, en detriment del significat genuí. Fabra, en la seua tasca de depuració de l’idioma, va pouar en la llengua medieval una solució substitutòria. En el present article, comencem per resseguir en els textos del Mestre els diversos estadis pels quals va passar la proposta, que s’inicia com a “i els parents tots”, esdevé “i parents tots” (en convivència amb “i tots altres parents”) i desemboca en “i família tota”. A continuació, a través del despullament del Corpus Informatitzat del Català Antic, establim els fonaments medievals de la construcció amb "tot" posposat i analitzem quins contextos podien legitimar que s’hi ometés l’especificador. Finalment, mitjançant el buidatge del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, mostrem el progrés en la implantació de la proposta de Fabra a partir de la publicació de la Gramàtica catalana de 1918 i constatem que som davant un èxit més del procés de normativització.
