Acceso usuarios
Iraide Ibarretxe Antuñano 
, Rosabel San Segundo Cachero
Este articulo investiga los eventos de movimiento en asturiano desde la perspectiva de la tipología de Talmy (1991). Doce hablantes nativos de asturiano participaron en este estudio para determinar cómo se expresan estos eventos y para comprobar el lugar del asturiano en relación con la conceptualización del movimiento en otras lenguas románicas. Los resultados muestran que el asturiano se puede considerar una lengua de marco verbal. En consonancia con otras lenguas románicas, la descripción de la Manera es limitada. En relación con el Camino, el asturiano es una lengua de saliencia alta, similar al italiano o al aragonés, pero diferente al español o al francés. Este componente se elabora no solo en el verbo principal sino también fuera mediante construcciones de camino completo, expresiones adverbiales locativas y afijaciones verbales. Se arguye que son precisamente estos recursos lingüísticos propios del asturiano los que facilitan la rica descripción del componente de Camino.
Aquest article examina els esdeveniments de moviment en asturià des de la perspectiva de la tipologia de Talmy (1991). En aquest estudi van participar dotze parlants asturians per de determinar com s’expressen aquests esdeveniments i comprovar quin és el lloc de l’asturià en relació amb la conceptualització del moviment en altres llengües romàniques. Els resultats evidencien que l’asturià es pot considerar una llengua de marc verbal. Com en altres llengües romàniques, la descripció de Manera és limitada. Pel que fa al Camí, l’asturià és una llengua destacada, semblant a l’italià i l’aragonès, però diferent del castellà i del francès. Aquest component es codifica no només en el verb principal, sinó també fora, mitjançant construccions de camins complets, expressions adverbials locatives i afixos verbals. S’hi argumenta que són precisament aquests recursos lingüístics específics de l’asturià els que faciliten la descripció profusa del component de Camí.
This paper examines motion events in Asturian from the perspective of Talmy’s (1991) typology. Twelve native speakers of Asturian participated in this study to determine how these events are expressed and to test the place of Asturian in relation to the conceptualisation of motion in other Romance languages. Results show that Asturian can be considered a verb-framed language. As in other Romance languages, the description of Manner is limited. In terms of Path, Asturian is high-salient language, similar to Italian and Aragonese, but different from Spanish and French. This component is encoded not only in the main verb, but also outside it, by means of complete path constructions, locative adverbial expressions and verbal affixes. It is argued that it is precisely these linguistic resources specific to Asturian that facilitate the rich description of the Path component.
