Marina Mayor Rocher, Sara Gómez Seibane
El presente trabajo indaga en el estado actual de las actitudes lingüísticas hacia el castellano de la Comunidad Valenciana con el objetivo de conocer la percepción hacia su grado de corrección, prestigio y estandarización respecto al resto de variedades peninsulares. Teniendo en cuenta la situación de contacto de lenguas castellano – catalán valenciano, desigual a lo largo del territorio y de las diferentes generaciones, el cuestionario es completado con preguntas de índole sociolingüística que conforman las variables de estudio sometidas a significación estadística. Los hablantes de la Comunidad Valenciana destacan su variedad del castellano como una de las más prestigiosas y cercanas al estándar de entre el resto de variedades peninsulares y quienes emplean el valenciano en el dominio familiar están más de acuerdo con que la juventud de la Comunidad Valenciana habla mejor el castellano que sus padres y que sus abuelos. Por otro lado, son los hablantes más jóvenes (18-35 años) quienes más se identifican con los perfiles de bilingüe y de valencianohablante. Las mujeres se identifican más con los perfiles de bilingüe y de castellanohablante y, entre los que se definen como valencianohablantes, predominan los hombres.
El present treball investiga l’estat actual de les actituds lingüístiques envers el castellà a la Comunitat Valenciana amb l’objectiu d’entendre la percepció del seu grau de correcció, prestigi i estandardització en comparació amb altres varietats peninsulars. Tenint en compte la situació de contacte lingüístic entre el castellà i el català valencià, que varia en el territori i entre les diferents generacions, el qüestionari es complementa amb preguntes sociolingüístiques que constitueixen les variables d'estudi sotmeses a significació estadística. Els parlants de la Comunitat Valenciana destaquen la seva varietat de castellà com una de les més prestigioses i properes a l’estàndard entre la resta de varietats peninsulars, i els que utilitzen el valencià en l’àmbit familiar estan més d’acord que els joves de la Comunitat Valenciana parlen millor el castellà que els seus pares i els seus avis. D’altra banda, són els parlants més joves (18-35 anys) els que s’identifiquen més amb perfils bilingües i valencianoparlants. Les dones s’identifiquen més amb perfils bilingües i castellanoparlants, i entre els que es defineixen com a valencianoparlants predominen els homes.
The present work investigates the current state of linguistic attitudes towards Spanish in the Valencian Community with the aim of understanding the perception of its degree of correctness, prestige, and standardization in comparison to other peninsular varieties. Taking into account the language contact situation between Spanish and Valencian Catalan, which varies across the territory and among different generations, the questionnaire is complemented with sociolinguistic questions that constitute the study variables subjected to statistical significance. Speakers from the Valencian Community highlight their variety of Spanish as one of the most prestigious and closest to the standard among the rest of peninsular varieties, and those who use Valencian Catalan in the family domain are more in agreement that the youth of the Valencian Community speak Spanish better than their parents and grandparents. On the other hand, it is the younger speakers (18-35 years) who identify more with bilingual and Valencian-speaking profiles. Women identify more with bilingual and Spanish-speaking profiles, and among those who define themselves as Valencian speakers, men predominate.