Acceso usuarios
Xulio Viejo 
N’asturianu son posibles distintos tipos de concordanza ad sensum nes que’l númberu morfolóxicu del suxetu oracional difier del del verbu. Amás de construcciones, comunes al castellanu, nes qu’esti tipu de rección espresa valores puramente cuantitativos (un referente compuestu en la xente somos fatos o un partitivu, en la mayoría nun entraron), otros usos más idiosincráticos espresen un sentíu asociativu pol que la mención a un individuu representativu espresa en realidá una referencia a un grupu relacionáu implícitamente con él (Xuan trabayen duru). L’oxetu d’esti artículu ye analizar esta estructura asociativa (compartida con otres llingües de bien distinta tipoloxía) nel marcu de la gramática asturiana, atendiendo a los particularismos d’esta llingua na espresión de la cuantificación, la determinación o l’animacidá.
En asturià són possibles diferents tipus de concordança ad sensum en les quals el nombre morfològic del subjecte oracional difereix del del verb. A més de construccions, comunes al castellà, en les quals aquest tipus de recció expressa valors pròpiament quantitatius (un referent compost en la xente somos fatos o un partitiu, en la mayoría nun entraron), altres usos més idiosincràtics expressen un sentit associatiu pel qual l’esment a un individu representatiu expressa en realitat una referència a un grup relacionat implícitament amb ell (Xuan trabayen duro). L’objecte d’aquest article és analitzar aquesta estructura associativa (compartida amb altres llengües de molt diferent tipologia) en el marc de la gramàtica asturiana, atesos els particularismes d’aquesta llengua en l’expressió de la quantificació, la determinació o l’animacitat.
In Asturian, different types of ad sensum agreement are possible in which the morphological number of the sentential subject differs from that of the verb. Besides constructions in which this type of grammatical government expresses strictly quantitative values (either a compound referent in la xente somos fatos ‘people are stupid’ or a partitive in la mayoría nun entraron ‘most people didn’t come in’, like in Castilian) other more idiosyncratic examples express an associative sense by which the mention of a representative individual actually alludes to a group implicitly related to him (Xuan trabayen duro ‘[the team of] Xuan works hard’). The goal of this paper is to analyze this associative pattern (shared with other languages of very different types) within the framework of Asturian grammar, taking into account the particularisms of this language for the expression of quantitative, determinative or animacy values.
