Aquesta tesi investiga l’efecte de les eines de Traducció Assistida per Ordinador (TAO) sobre el producte de la traducció, concretament sobre la interferència lingüística, un dels fenòmens proposats com a candidat a universal de la traducció. Per mitjà d’una recerca empíricoexperimental, amb un enfocament multimetodològic que combina diversos instruments de recollida de dades a fi de respectar al màxim la validesa ecològica de la situació experimental, es compara el resultat dels diversos processos de traducció, amb i sense eines TAO, de més de cent subjectes. Els resultats, a més de fornir dades interessants sobre la distribució de la interferència en funció de l’entorn emprat, també permeten observar les diferències entre diversos perfils de traductors.