Acceso usuarios
, Josep M. Brucart (dir. tes.) , Josep Maria Fontana Méndez (secret.) , Hamida Demirdache (voc.) En aquesta tesi, examino les propietats del perfet en diferents llengües. En particular, presento un estudi comparatiu del català, l’anglès i el gi?ku?yu?, una llengua bantu que té un sistema de distinció gramatical de la distància temporal. Començo la investigació explorant una de les diferències més singulars entre els usos del perfet en català i en anglès, concretament la lectura hodiernal del perfet que té el català, però no l’anglès. Afirmo que la propietat principal del perfet en català no és que tingui una lectura extra que és absent en anglès, sinó que la lectura hodiernal és un subtipus de l’existencial, que, a més, admet la modificació temporal de l’esdeveniment mitjançant sintagmes adverbials puntuals. Suggereixo que el significat progressiu del temps de present, és a dir, la possibilitat de localitzar un esdeveniment en el moment de la parla, està connectat amb la compatibilitat del perfet amb complements temporals puntuals. El temps de present en català es pot utilitzar per indicar un esdeveniment en curs, però, en anglès, el present té una interpretació habitual a gairebé tots els tipus d’eventualitats, a excepció dels estats. També examino un tipus de lectura hodiernal que mostra el gi?ku?yu?, una llengua que no està tipològicament relacionada amb el català ni l’anglès. El gi?ku?yu? té un prefix específic, i.e., un morfema de distància temporal hodiernal, que localitza l’esdeveniment en el dia que envolta el moment de la parla. Dins d’aquest interval temporal, la localització de l’esdeveniment es pot fixar en la línia temporal. Una altra diferència important entre el català i l’anglès té a veure amb la lectura universal, que és la lectura prototípica del perfet en anglès. El català, tanmateix, mostra altres maneres, a banda del perfet, d’obtenir una lectura universal, com el temps de present o construccions temporals perifràstiques (p.ex., portar + X temps + gerundi). Afirmo que el significat universal no es codifica en la semàntica del perfet per se, sinó que és una lectura que sempre es garanteix amb el suport adverbial. Per derivar una lectura hodiernal i universal, segueixo la proposta semàntica de l’interval temporal del perfet de Pancheva i von Stechow (2004) i distingeixo aquest interval i l’interval del temps de referència. La relació temporal entre l’interval temporal del perfet i el temps de referència en anglès és la de coextensió, mentre que, en català, la relació pot ser d’identitat o d’intersecció. Aquesta última relació temporal s’explicita a través de la modificació temporal. Un tipus de complement adverbial temporal que estudio en profunditat és el sintagma adverbial since. Comparo les propietats gramaticals del complement introduït per since en anglès, el qual ha estat analitzat com un complement adverbial de perfet (Iatridou et al. 2001), amb el complement temporal encapçalat per des de en català. Argüeixo en contra de la idea que el perfet o les preposicions com since són ambigües entre una interpretació universal i existencial. Demostro que una anàlisi basada en les propietats gramaticals de l’estructura interna de la trajectòria temporal denotada per des de i since pot contribuir a una derivació més fina de les lectures universals i existencials de les oracions de perfet modificades per aquest tipus de complements en totes dues llengües.
