Acceso usuarios
, Joan Perera Parramon (tut. tes.) , Isabel Maria Ríos García (secret.) , Maria Rosa Gil Juan (voc.) La tesi estudia en profunditat el sistema de Creences, Representacions i Sabers (CRS) de tres estudiants del Grau de Mestre d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg de la seva formació superior. L’objectiu principal ha estat fer un seguiment proper de l’evolució del sistema de CRS per veure si aquest sistema canvia o es manté estable durant els quatre anys que dura la formació universitària dels mestres. A la vegada, aquesta tesi, amb el seu disseny metodològic, respon a un buit científic identificat per nombrosos investigadors que tradicionalment han reclamat la necessitat de més estudis qualitatius longitudinals que aportin major informació sobre els processos de canvi. L’evolució de les creences dels estudiants del grau sobre l’alfabetització inicial encara no ha estat estudiat en profunditat des de la perspectiva del pensament dels professors. L’anàlisi del discurs de les tres entrevistes, realitzades en tres moments diferents de la formació (inici, mitjans i final), s’ha triangulat amb complecions de comparacions recollides a l’inici i final de la formació, així com amb l’anàlisi de seleccions de les memòries de pràctiques (recollides a mitjans i finals de la formació). A partir de l’anàlisi exhaustiu de les dades provinents de les tres eines de recollida s’ha inferit el sistema de CRS de cada estudiant en cada moment de la formació. Aquesta recollida sostinguda en el temps ha permès explorar l’evolució dels CRS. Els resultats mostren a la vegada estabilitat i canvi dels elements del CRS; una característica que ja havien identificat investigacions anteriors. A més, la complexitat del camp del pensament del professor posa de manifest la difícil tasca de rastrejar un element del sistema de CRS en el temps atesa la seva condició dinàmica. Malgrat la resistència al canvi, es pot confirmar que no són inamovibles, ja que s’han pogut identificar quatre patrons associats amb l’evolució. De major a menor canvi són: metamorfosi, ampliació, afinació i repetició. A més, l’estudi en profunditat ha permès entendre l’enfocament des del qual plantegen la relació entre l’ensenyament i l’aprenentatge, tot apel·lant a investigacions prèvies que posaven l’accent sobre el tipus de pràctiques docent dels mestres o el mètode que empren per ensenyar a llegir i a escriure, entre d’altres. S’han identificat elements en contradicció, alguns dels quals generen tensió. L’existència d’aquestes friccions emergeix com una dada rellevant, ja que la confrontació amb les pràctiques docents així com els processos reflexius han indiciat la major presència d’evolució en els elements del sistema de CRS.
