Acceso usuarios
, Eduard Bartoll Teixidor (secret.) , Celia Romea Castro (voc.) Al llarg dels últims quaranta, les creences de professors han estat objecte d’una àmplia recerca en l’àmbit de l’ensenyament i aprenentatge d’idiomes, la qual ha revelat la rellevància que tenen per determinar la conducta professional dels docents i per filtrar la seva interpretació de fenòmens nous. Els resultats s’han anat aplicat amb satisfactòriament a la formació de professorat i a la implementació d’innovacions pedagògiques. Són poques les investigacions sobre aquest tema en el camp de la traducció, i no n’hi ha cap sobre les pedagogies personals dels docents de traducció especialitzada.
Aquesta recerca exploratòria examina les teories implícites de professors universitaris respecte a la formació de traductors jurídics i se centra en la seva conceptualització de la metodologia d’ensenyament-aprenentatge i en els coneixements declaratius i processuals que creuen que els estudiants han d’adquirir. Són dos els objectius que es planteja assolir amb aquesta tesi. D’una banda s’espera contribuir a l’estudi de les creences professionals, la seva formació i la seva identificació. De l’altra es pretén explorar les pedagogies personals dels professos de traducció jurídica sobre qüestions com són l’enfocament centrat en l’estudiant o en el docent, els papers dels estudiants i dels ensenyants, els objectius transversals i específics d’aquestes assignatures, el lloc que ocupa la traductologia en la pràctica de la traducció i la profunditat en els coneixements de l’àmbit jurídic que han d’assolir els estudiants, així com els constructes dels professors sobre el bon estudiant i el bon traductor.
L’estudi s’ha porat terme amb una metodologia de recerca qualitativa a fi de realitzar una interpretació etnogràfica d’entrevistes semiestructurades amb professors de la llicenciatura en Traducció i Interpretació. S’ha prestat una atenció especial a la funció que tenen les actituds i les experiències personals en la formació de creences, així com la utilitat d’aquests factors en la identificació de creences, juntament amb la constatació que el docent hagi pres consciència o no de l’existència d’aquests conflictes, que sovint es denominen hotspots en la recerca de l’àmbit. Amb aquest objectiu s’ha explorat la coherència de les creences mitjançant la identificació de hotspots i la relació entre aquestes incongruències i el conjunt del discurs del docent.
Els resultats indiquen que, tot i que els ensenyants solen actuar en consonància amb les seves creences pedagògiques, existeixen algunes divergències entre les seves creences declarades i les seves actuacions autoreferides, cosa que confirma la utilitat de les actuacions autoreferides com a instrument de contrast. La consciència per part dels docents d’aquestes incongruències pot indicar un punt de transició en el seu sistema de creences, mentre que la seva inconsciència aparent d’aquestes incoherències ens ha fet qüestionar la identificació de creences basada exclusivament en les creences declarades. S’ha constatat que les actituds i les experiències personals dels professors tenen una influència significativa sobre les seves creences professionals i pràctiques docents. Com a conseqüència, les assignatures de traducció jurídica reflecteixen aquesta diversitat d’experiències precursores dels seus professors.
