Acceso usuarios
, Lorenza Mondada (codir. tes.) , Luisa Martín Rojo (secret.) , Patricia Lambert (voc.) En aquesta tesi doctoral, basada en l’anàlisi minuciosa de dades recollides durant un extens període de treball etnogràfic i de recerca-acció, es descriuen les trajectòries, les pràctiques plurilingües, la socialització i les dinàmiques sociolingüístiques d’escolars d’origen immigrant d’un institut superdivers de Barcelona. Alhora, es proposa un enfocament didàctic perquè, partint de les seves competències prèvies, l’alumnat pugui adquirir noves competències i ser actor del seu propi apoderament. En aquesta recerca hi conflueixen el terreny de la sociolingüística interaccional i el de la didàctica de les llengües. D’una banda, la perspectiva interaccionista –aportada per l’anàlisi conversacional– ofereix un mirada èmica de les pràctiques plurilingües situades. D’altra banda, la recerca-acció col·laborativa i la proposta de l’alumnat investigador han permès tenir accés a un gran conjunt de dades diverses i presentar una proposta de didàctica del plurilingüisme. En el primer capítol, es presenten, en primera instància, les motivacions de la recerca que s’inscriuen en el plantejament general del treball. Posteriorment, se situa el lector en el marc teòric general que inspira la recerca: des dels fenòmens sociodemogràfics com la superdiversitat i la globalització, passant per la socialització lingüística de les persones, fins a la mirada èmica que ofereix la parla-en-interacció i els reptes que suposa per a la didàctica de la llengua. Finalment, es detalla l’organització de la tesi. En el segon capítol, a partir d’un marc teòric que guia el treball etnogràfic, la recerca-accció col·laborativa, així com el treball per projectes i l’alumnat investigador, es descriu el procés de recollida de dades –que inclou les fases del treball de camp i els procediments triats–, el tractament de les dades i la metodologia emprada per a anàlisi. En el tercer capítol, s’ofereix una visió global de l’institut on s’ha fet la recerca. S’hi exposen aspectes generals demogràfics i sociolingüístics de Catalunya, de Barcelona i del barri de l’institut i, posteriorment, s’hi observa, d’una banda, la planificació lingüística de la institució i, d’altra banda, la realitat dels usos lingüístics, les dinàmiques sociolingüístiques, la socialització entre iguals i els fenòmens que emergeixen en superdiversitat. Així mateix, s’analitzen dues mirades divergents de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües: una monolingüe i una plurilingüe. En el quart capítol, es posen en diàleg la mobilització de recursos –de l’alternança de llengües per dur a terme accions pràctiques a l’ús d’un codi mixt–, la categorització de les formes i dels parlants –indici d’una competència categoritzadora i sociolingüística de nois i noies– i indicis d’adquisició de nous recursos. Tots tres aspectes són observats des d’una perspectiva èmica, interaccionista i coconstruïda, que mostra el desafiament per a les visions tradicionals dels usos lingüístics i inicia un camí per entendre la construcció de la superdiversitat en les pràctiques situades. En el cinquè capítol, el focus d’atenció és a l’activitat de mediació interlingüística que realitzen joves de l’institut, tant amb els seus progenitors o d’altres familiars, com amb companys i companyes i docents. Aquesta activitat complexa pot arrossegar processos de transmissió lingüística intergeneracional. En el sisè capítol, es mostren els resultats d’una proposta, basada en el treball per projectes i en l’alumnat investigador, que a partir de competències prèvies, en promou d’altres que demanda la institució educativa. Finalment, a la conclusió de la tesi, s’apunten les aportacions més rellevants del treball. In this thesis, based on the detailed analysis of data collected over an extended period of ethnographic work and through action research, the trajectories, plurilingual practices, dynamics of socialization and sociolinguistic realities of youth of immigrant origin in a superdiverse high school in Barcelona are described. Furthermore, a teaching approach that allows students to acquire new linguistic resources and to be actors in their own empowerment –considering their previous competences as a starting point– is proposed. Two fields converge in this research: Interactional Sociolinguistics and Language Education. On the one hand, the interactionist perspective –provided by Conversation Analysis– offers an emic perspective on situated plurilingual practices. On the other hand, collaborative action research and a students-as-researchers approach have allowed access to a large and diverse set of data and provide a basis for the teaching proposal for plurilingualism presented. In the first chapter, the motivations for the study are firstly presented and connected to the general approach of the thesis. Secondly, the general theoretical framework that inspires the research is offered. The demographic phenomena of superdiversity and globalization, language socialization, the emic perspective afforded by talk-in-interaction and the challenges posed for language teaching are discussed. Finally, details of organization of the thesis are provided. In the second chapter, on the one hand, a theoretical framework that guides the ethnographic and the collaborative action research, as well as the project work and the students-as-researchers teaching proposal, is detailed. On the other hand, the process of data collection –including fieldwork phases and methods–, as well as methods for data processing and analysis, are described. In the third chapter, a global overview of the high school where the research was done is provided. Firstly, some general demographic and sociolinguistic aspects in relation to Catalonia, Barcelona and the high school’s neighborhood are outlined. Then, the approach to language planning in the institution, students’ actual language use, sociolinguistic dynamics, processes of socialization among peers and other phenomena that emerge in superdiversity are described. Moreover, two divergent perspectives on language teaching and learning are analyzed: a monolingual one and plurilingual one. In the fourth chapter, three aspects are brought into dialogue: 1) the mobilization of resources, from code-switching for practical social action to code-mixing; 2) the categorization of forms and speakers, which link to the categorization and sociolinguistic competences of young students; and 3) the acquisition of new resources. All three aspects are observed from an emic, interactionist and co-constructed perspective, showing the challenge posed to traditional views of language, and opening a path towards understanding the construction of superdiversity in situated practices. In the fifth chapter, the language brokering activities performed by the high school students for both their parents and other relatives, and also for their peers and teachers, are focused on. This complex activity implies intergenerational language transmission processes. In the sixth chapter, the results of the teaching proposal, based on project work and a students-as-researchers approach, and departing from students’ previous competences in developing institutional ones, are presented. Finally, in the conclusions, the most relevant contributions of this thesis are highlighted.
