Acceso usuarios
, Carme Mangiron i Hevia (secret.) , Esther Torres Simón (voc.) El Japó és un país situat a una gran distància geogràfica i cultural respecte Espanya i, sumant això a la categoria d’oriental, implica una gran proliferació d’esteretips en la imatge d’aquest país. L’ús dels paratextos en la recerca en traducció és relativament recent i no hi ha gaires treballs que tractin sobre les traduccions del japonès a Espanya. Els paratextos són sovint el primer contacte del lector amb un llibre i, per tant, poden influir en la imatge que es formarà el lector en llegir el text. La imatge de l’altre, però, ja es comença a formar en el moment en què s’escullen determinades obres per traduir. Aquest treball s’emmarca en els estudis descriptius de la traducció, però incorpora un enfocament multidisciplinar, entre la sociologia de la traducció, la història de la traducció i els estudis culturals. Alguns dels conceptes fonamentals amb què treballem són els paratextos, la representació de l’alteritat, la selecció de textos per traduir i la traducció indirecta. Les nostres hipòtesis principals són que una part important de la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en la literatura traduïda a la cultura meta comença en el moment de la selecció d’obres per traduir i es reelabora en els paratextos que envolten la traducció, i que la imatge de l’altre japonès que s’ofereix en aquests paratextos no ha variat significativament en els últims 40 anys. Per tal d’analitzar els paratextos de les traduccions, hem creat una base de dades que ens ha permès oferir una àmplia panoràmica de les traduccions del japonès a Espanya. El cos del treball es divideix en dues parts: l’anàlisi principalment quantitativa del corpus i l’anàlisi del subcorpus, una selecció de traduccions de les quals n’analitzem els paratextos en profunditat. El corpus inclou els llibres traduïts del japonès, directa o indirectament, i publicats a Espanya des del 1900 fins al 2014. Al llarg del temps s’observa una gradual tendència a l’alça en el nombre de traduccions, especialment en els últims deu anys. Gairebé la meitat de les traduccions són de llibres no literaris i, malgrat que hi ha diversitat temàtica, la major part dels llibres pertanyen a categories que s’identifiquen amb la imatge predominant del Japó (arts marcials, budisme, empresa i dibuix). Així doncs, la selecció d’aquestes obres per traduir reflecteix i reforça una imatge concreta del Japó. En les cobertes s’observa un predomini d’imatges que evoquen la tradició i figures femenines. El subcorpus consta de tretze edicions derivades de quatre traduccions d’obres de Kawabata i Mishima, de les quals n’analitzem els paratextos, principalment la coberta, coberta posterior, prefacis i notes al peu, entre d’altres. Amb aquesta anàlisi hem constatat l’ús reiterat d’estereotips en la presentació de l’altre, en els paratextos tant de publicacions antigues com recents. Els resultats mostren que, si bé l’ús d’imatges tradicionals ha disminuiït en termes proporcionals, els mateixos estereotips de fa 40 anys es segueixen utilitzant de forma abundant en els paratextos de les traduccions. Aquesta tesi suposa dues aportacions principals: d’una banda, mostra la importància dels paratextos en la creació i reforç d’imatges culturals i com els estereotips prevalen en la presentació de l’altre japonès i, de l’altra, inclou una extensa base de dades que pot ser útil per tothom interessat en la literatura japonesa o la seva traducció.
