Acceso usuarios
, Melinda Dooly (secret.) , Paul Seedhouse (voc.) , Josep Maria Cots Caimon (voc.) , Gabriela Prego Vázquez (voc.) Aquest treball s'inserix en la perspectiva sociocultural de la recerca entorn l'adquisició de llengües, en el corrent anomenat CA-íor-SLA (l'anàlisi conversacional al servei de la interacció), i examina com els aprenents reconfiguren i construeixen inteactivament dues tasques comunicatives realitzades en parelles. El corpus està format per l'enregistrament i les transcripcions de la conversa generada per 4 parelles d'alumnes de dos centres de primària i una parella d'alumnes universitaris en el moment de realib-ar les tasques i en el moment de ^bre les consignes per part dols seus mestres.
La nostra anàlisi es centra on descriure i analitzar l'aprenentatge d'una llengua corn a pràctica situada i, per tant, la unitat d'anàlisi cs la acció que està empesa pe." un objectiu. L'estudi seqüencial de la interacció ens permet de ressegir quins objectius es plantegen els aprenents en el moment ca realitzar la tasca I com es fan palesos a través de les accions i les activitats discursives que duen a terme. Concretament, ens interessem per. a) com s'estructura la participació, b) quines identitats I rols es fan relevants en la Interacció, c) com es configuren en l'accció les normes d'ús social de cada comunitat de pràctica I d) com s'estructura el discurs.
El nostre treball fa aportacions rellevants tant per al camp de la recerca entorn de l'adquisició de llengües com per al camp de la construcció d'una tasca en la interacció (la tasca corn a procés) i de descriure èniicament l'esdeveniment sencer. Els nostres resultats qüestionen creences arrelades en els estudis de caire cognitivista atès que demostrem que els aprenent d'una llengua són des de l'inici usuaris d'aquesta llengua gràcies a la seva habilitat d'emprar els recursos multil'ngües que ja poseeixen com a mecanisme per a construir les bastides que els permetran de participar en activitats socials en la llengua rneta. En el segon c is, planteja la necessitat d'incloure la reflexió sobre el propi discurs en els programes de formació de mestres i la urgència de convèncer a's docents que I'.?prenenl3tge d'una llengua està vinculat, d'ur.a banda, a ü construcció Ju i'aiuia com a escenari que genera la necessitat d'aprendre a participar en esdeveniments comunicatius en la llengua meta, i, d'altra banda, a Ics oportunitats reals dels aprenents d'emprar la llengua amb una finalitat comunicativa clara
