Acceso usuarios
, Joan Miralles i Monserrat (codir. tes.) , Felip Munar i Munar (secret.) , Joan Melià Garí (voc.) , Brauli Montoya Abat (voc.) , Enric Olivé Serret (voc.) L’objectiu d’aquest treball és estudiar la classe social dels senyors mallorquins mitjançant l’anàlisi de llur parla com a fil conductor. El que pretenem és aprofundir en el coneixement d’aquest estament antigament hegemònic a Mallorca que, per causa del seu caràcter endogàmic i tancat, constitueix una illa dins una illa. Aquest grup ha conservat un sociolecte que els identifica com a classe. Aquesta varietat lingüística és el resultat d’una manera de viure que combina orgull de classe, tradicions i costums, cases a Palma i possessions a fora, amb el gran desplegament humà que això implica: capellans, criats, amos i pagesos en tota la seva diversitat¸ propis d’una Mallorca preindustrial. El mètode que hem seguit, en aquest projecte d’història oral, es basa en l’elaboració d’un qüestionari que va servir de guia per entrevistar en cinta magnètica a trenta-set persones durant un període que abastà des de 1991 a 1995. D’aquestes entrevistes en vàrem transcriure vint-i-quatre i vàrem escollir els entrevistats segons edat -més de 65 anys- i gènere -representació de tots dos sexes-. Destaquem de llur varietat lingüística, l’ús d’arcaismes i les seves peculiars fórmules de tractament i l’ampli lèxic que fa referència a la casa, el servei, la locomoció, la gastronomia, i també les joies i la indumentària. Queda també palesa la seva positura envers els altres subdialectes del català i les altres llengües; la seva visió de les altres classes socials i, en general, d’una Mallorca ja gairebé desapareguda.
