Acceso usuarios
, Jesús Carruesco García (secret.) , Giulio Guidorizzi (voc.) En aquesta tesi doctoral es presenta un comentari estètic del cant 11 de l’Odissea a partir de la perspectiva de la referencialitat tradicional, que defensa que és en la mateixa tradició èpica— això és, en els elements tradicionals i en les connotacions immanents que cadascun d’ells tenen associades— on s’ha de cercar el punt de referència respecte del qual es construeix el joc al·lusiu, referencial, en les tradicions poètiques de naturalesa oral. Així, el comentari es basa en l’estudi d’un total de 126 elements tradicionals de diversa natura —expressions formulars, motius, escenes típiques, patrons narratius, etc.— presents en l’episodi de la Nekyia, a fi de conèixer-ne els valors immanents tradicionals, i estudiar el paper que aquestes connotacions tradicionals tenen en la composició i recepció estètiques de l’episodi. A nivell metodològic, segueix la proposta del comparatista nord-americà John Miles Foley, aplicada per l’estudiós Adrian Kelly en el seu comentari referencial del cant 8 de la Ilíada: 1) identificació i definició dels elements tradicionals del cant; 2) recollida dels passatges homèrics —i eventualment de la resta de poesia èpica grega d’època arcaica, això és dels Himnes homèrics i dels poemes del Cicle èpic— que presenten cadascun dels elements tradicionals; 3) anàlisi de l’element analitzat en tots i cadascun dels contextos en què apareix, per tal de conèixer el valor immanent que té en el si de la tradició èpica; i finalment 4) estudi dels efectes estètics que provoquen els valors immanents tradicionals en els respectius contextos que s’han pres en consideració, sobretot en les aparicions que té en l’episodi de la Nekyia.
El treball s’estructura en cinc grans blocs: introducció, text amb aparat referencial, lèxic d’elements tradicionals, comentari, i conclusions. En la introducció es presenta l’objecte de la investigació, s’exposa el seu marc teòric i metodològic —la teoria de la referencialitat tradicional—, es detallen els principis estètics de la poesia oral, es descriu la importància de la Nekyia en el poema de l’Odissea, i es donen les indicacions pertinents per poder comprendre i utilitzar el lèxic i el comentari referencials. El segon apartat el compon el text del cant 11 de l’Odissea acompanyat d’un aparat referencial que relaciona el text homèric amb les entrades del lèxic d’elements tradicionals, alhora que funciona com a guia per al comentari. El tercer apartat conté el lèxic referencial amb els elements tradicionals de l’episodi, amb entrades individuals per a cadascun d’ells (més d’un centenar, en total); les entrades consten, d’una banda, de la llista dels passatges de l’èpica grega d’època arcaica en què apareix l’element i, de l’altra, de l’anàlisi del seu valor immanent i del seu ús particular en els passatges analitzats. En el quart apartat, en forma de comentari, es presenten els resultats de la investigació aplicats a l’episodi de la Nekyia, posant en relació uns elements tradicionals amb els altres i observant l’ús que el poeta fa dels seus valors immanents i com aquest ús condiciona la recepció de l’episodi per part d’una audiència coneixedora de la xarxa referencial de la tradició. Finalment, el treball es tanca amb un apartat de conclusions, centrades en tres aspectes: en primer lloc, a propòsit del que l’estudi a partir d’aquesta teoria ens pot aportar respecte de qüestions com l’estructura, les funcions i els objectius de la Nekyia no només en el context dels Apòlegs sinó també nivell de l’Odissea; en segon lloc, respecte de la metodologia utilitzada, especialment en relació amb les dificultats que planteja l’estudi del valor referencial, immanent, dels elements tradicionals, així com algunes propostes per a superar-les; i en tercer i últim lloc, a l’entorn de la relació de la teoria de la referencialitat amb altres propostes teòriques que cerquen una resposta a les mateixes qüestions, com la interformularitat, la hipertextualitat o l’art al·lusiva.
El treball es completa amb un apartat de referències bibliogràfiques i amb una sèrie d’índexs (d’elements i de passatges) que han de facilitar la consulta de la investigació.
