Acceso usuarios
, Montserrat Fons Esteve (codir. tes.) , Ana María Margallo González (secret.) , Sílvia Melo Pfeifer (voc.) Aquesta tesi es proposa analitzar com un projecte de lectura compartida i dialogada amb la participació d'infants i de les seves famílies pot afavorir el procés d’interpretació del text i l’aprenentatge de la lectura en contextos plurilingües i interculturals. Per aconseguir-ho hem dissenyat el projecte anomenat “Contes en família” i l’hem dut a terme en el context d’una escola de la ciutat de Barcelona amb infants de llengües i cultures diverses.
Partint de la concepció de la lectura com a pràctica social i afectiva, arrelada a un context històric i cultural específic, hem volgut observar de quina manera la presència costant de les llengües familiars durant l’experiència lectora, així com l’obertura a les pràctiques familiars dels participants, poden facilitar la interpretació dels textos i nodrir l’interès per llegir. Així, a partir dels conceptes de literacitats situades i plurals, ens hem preguntat com les literacitats familiars poden esdevenir “instruments” que contribueixin a la construcció d’un tercer espai; espai que veiem en costant construcció i que es situa entre l’espai oficial de l’escola i els espais no oficials dels alumnes.
Amb un enfocament metodològic qualitatiu, etnogràfic i d’estudi de casos -de tres alumnes i les seves famílies- hem desenvolupat directament les sessions del projecte “Contes en família”, hem realitzat entrevistes amb els familiars i els mestres dels infants participants, les hem enregistrat, després transcrit, i finalment a través de l’anàlisi del discurs hem interpretat les dades per donar resposta a les preguntes plantejades.
Els resultats obtinguts ens porten a remarcar la importància de l’aprenentatge de la lectura com a procés mediat cognitivament, afectivament i lingüísticament. Seguint la proposta de lectura transaccional i interactiva elaborada per Terwagne, Vanhulle, i Lafontaine (2003), hem pogut comprovar la importància de la presència d’un dinamitzador que exemplifica les estratègies d’interpretació i d’interacció, per tal que els alumnes les interioritzin gradualment i les facin servir en les discussions amb els seus companys.
Els resultats també mostren que la presència i col·laboració dels pares en el procés de lectura suporten la motivació a la lectura per part dels nens; en particular, hem pogut observar com la proximitat física, la mirada atenta i el diàleg constant, sobretot amb els propis familiars, proporcionen un suport emocional a la perezhivanie (Vygotsky) dels infants que sosté el procés lector.
Des del punt de vista lingüístic, hem observat que l’ús del llenguatge híbrid fa que hi hagi un accés permanent als recursos lingüístics, culturals i cognitius dels altres. D’aquesta manera l’ús de les llengües, i en general de totes les literacitats locals dels alumnes, es revelen com a instruments de mediació per a la construcció del coneixement, alhora que faciliten l’apropiació del discurs de l’escola que és necessari per al progrés escolar. Així, l’experiència de lectura compartida i dialogada amb la participació de la família promou la pràctica de la mediació i de la hibridació que, al seu torn, afavoreixen el procés lector.
Els resultats també mostren de quina manera el fet d’ampliar el model convencional de relacions entre escola i família, com ara oferint un espai de lectura compartida, pot incidir en part sobre la participació dels pares a l’escola. Es fa evident la necessitat per part del pares de comprendre el funcionament d’un sistema escolar que no els és familiar; i per part de l’escola la necessitat d’obertura a les famílies per comprendre i incloure les seves literacitats.
