En aquesta tesi ens proposem identificar i analitzar les diferents construccions passives del català i fer una proposta formal que permeti analitzar de manera unificada les passives de diferents llengües. Seguint Embick (2004), identifiquem tres tipus de construccions passives en català: eventives, resultatives i estatives. Ara bé, modifiquen la definició de la passiva estativa que proposa Embick i considerem que és la passiva que es forma a partir de verbs estatius. En aquest sentit, considerem estatius els verbs que expressen estats kimians (Maienborn 2005).
Desenvolupem la proposta d’anàlisi des de la perspectiva neoconstruccionista que sosté que la sintaxi interna del SV determina la seva estructura eventiva i la interpretació temàtica dels seus arguments, concebuts com rols eventius que adquireix un argument en funció de la seva posició en l’estructura. D’acord amb aquests supòsits, assumim que l’aspecte lèxic es deriva configuracionalment a partir de l’estructura eventiva. La contribució més important d’aquesta tesi és una nova perspectiva en l’anàlisi de les construccions passives com a patrons de lexicalització de l’estructura eventiva en un model nanosintàctic com el de Ramchand (2008, 2018).