Acceso usuarios
, Josep Martines Perez (secret.) , Joan Veny Clar (voc.) Aquesta tesi està dedicada a l’estudi i a l’edició parcial del Gazophylacium CatalanoLatinum, de Joan Lacavalleria i Dulac, un tresor lexicogràfic catalàllatí publicat l’any 1696 a Barcelona que constitueix l’aplec de lèxic català més extens i exhaustiu de la dissetena centúria.
Per bé que hi ha un consens força generalitzat a considerar el Gazophylacium una peça cabdal de la lexicografia catalana, l’estudi que aquesta obra mereix resta encara per fer. Aquesta tesi vol ser un primer pas per omplir aquest buit. Per tant, m’he proposat donar compte de les circumstàncies familiars i personals de l’autor i de la composició i estructura de l’obra amb l’objectiu que el treball resultant sigui un punt de partida fiable per a recerques ulteriors. Així, aquest treball s’enceta amb una recerca històrica a l’entorn dels membres de la família Lacavalleria i de la seva època a fi de poder emmarcar millor l’ambient i el context social en què es va produir l’obra. En segon lloc, s’identifiquen les fonts emprades per Lacavalleria i s’estudia fins a quin punt les va seguir en l’elaboració del Gazophylacium; en tercer lloc, s’analitzen els elements que configuren l’estructura del diccionari i la naturalesa del lèxic que conté; en quart lloc, es tracta de la recepció de l’obra i de la seva influència sobre la lexicografia i la lingüística catalana posterior; en cinquè lloc, es reporten els criteris adoptats amb vista a l’establiment dels textos d’aquest diccionari que edito críticament i, a l’últim, s’ofereixen els textos editats segons els criteris ecdòtics preestablerts.
