Acceso usuarios
, Xavier Blanco Escoda (codir. tes.) , Àngels Catena Rodulfo (secret.) , Aisté Kuinskien (voc.) El ejemplo es un componente necesario de todo diccionario de lengua, y especialmente de un bilingüe destinado a aprender y usar una lengua extranjera. En este trabajo, después de establecer las bases teóricas y la terminología usada (la lexicografía bilingüe, la concepción del diccionario como discurso metalingüístico del léxico y como texto condensado, los conceptos fundamentales de la metalexicografía referidos a la microestructura), se determina la naturaleza y el estatus teórico del ejemplo lexicográfico, y más en concreto, del bilingüe; se ofrece una definición exhaustiva del ejemplo y se especifican los rasgos distintivos del ejemplo bilingüe que se desarrollan a continuación.
Se determinan los tipos de ejemplos lexicográficos, prestando una mayor atención a los de diccionarios bilingües. Se estudian las funciones que desempeñan los ejemplos (que son básicamente las de ilustrar la información ofrecida en el artículo y aportar una información complementaria), su valor de modelo a partir del cual el usuario puede formar sintagmas u oraciones y su mayor o menor vinculación al sistema lingüístico (langue) o a realizaciones propias del habla (parole).
El ejemplo bilingüe no solo ilustra la palabra lematizada sino el uso del equivalente, por eso se distinguen, de la categoría lexicográfica del ejemplo, las unidades léxicas fijas que en muchos diccionarios bilingües se presentan tipográficamente como ejemplos, pero que en realidad no ejemplifican, sino que pueden ser ejemplificadas: el infralema (subentrada), categoría cuyo contenido se define en términos precisos (como infralema se presentan no solo locuciones, sino también combinaciones estables o piezas léxicas y pragmatemas que tienen un significado preciso y, en la mayoría de los casos, un equivalente canónico en otra lengua). También se analizan los ejemplos cuya traducción no incluye el equivalente presentado o que ilustran un uso de la palabra lematizada de la que no se ha dado siquiera equivalente.
Dado que el ejemplo ilustra el uso de la palabra lematizada desde el aspecto gramatical y léxico, son objeto de estudio exhaustivo las informaciones gramaticales y léxicas que aporta el ejemplo. Además de las explicitaciones morfológicas que puede revelar el ejemplo, el ejemplo muestra las implicaciones sintácticas de la palabra y aquí se analiza cuándo el ejemplo ilustra una información ya dada en el artículo y cuándo esta ha de ser explicitada por el usuario.
El comportamiento combinatorio de la palabra lematizada es la información más frecuente que aporta el ejemplo, por lo que se presta a este aspecto una atención especial, empezando por el mismo concepto de colocación, que en el ámbito de la lexicografía es bastante indeterminado. Se señala no obstante que la función de mostrar la combinatoria léxica no es exclusiva del ejemplo, ya que la comparte con la indicación de cotexto. También se examina un tipo de ejemplo, el llamado hipercondensado, que comparte rasgos del ejemplo y del indicador de cotexto.
También se analiza la información pragmática que puede aportar el ejemplo.
Todos los aspectos relativos al ejemplo están debidamente ilustrados con muestras de diccionarios. No obstante se aplica todo el aparato teórico expuesto al análisis de un corpus formado por 3.835 segmentos presentados como ejemplos de la letra L de los diccionarios lituano-español/italiano/francés. Se hace una primera distinción entre aquellas secuencias que corresponden a lo que en la primera parte hemos determinado como ejemplo lexicográfico y las que corresponden a la categoría de infralema. Después se dividen los ejemplos en tres grandes grupos (oraciones finitas, oraciones infinitivas y sintagmas no oracionales) y dentro de cada grupo se dividen a su vez en subgrupos y se analizan los siguientes aspectos: qué tipo de información (gramatical, léxica, pragmática) aporta o puede aportar cada tipo de ejemplo, si el ejemplo ilustra o complementa la información.
The example is an essential component of a dictionary of any language, and especially of a bilingual one intended to learn and use a foreign language. In this thesis, after stablishing the theoretical basis and the terminology used (bilingual lexicography, the conception of the dictionary as a metalinguistic discourse of the lexicon and as a condensed text, the fundamental concepts of metalexicography referred to the microstructure), the nature and the theoretical status of lexicographic example, and more specifically, the bilingual one, is determined; a comprehensive definition of the example is provided and the distinctive features of the bilingual example − developed below − are specified. The types of lexicographic examples are specified, paying a greater attention to those of bilingual dictionaries. The functions of the examples (which are basically to illustrate the information offered in the article and provide complementary information), their value as a model from which the user can form phrases or sentences, and their greater or lesser links to the linguistic system (langue) or realizations of speech (parole) are studied. The bilingual example not only illustrates the lemmatized word but may also illustrate the use of the equivalent, for thar reason, the fixed lexical units, which in many bilingual dictionaries are typographically presented as examples, but in fact do not exemplify and may be exemplified, are distinguished from the category of the dictionary example: the infralemma (subentry), a category whose content is defined in precise terms (not only idioms but also stable lexical combinations or lexical pieces and pragmathemes that have a precise meaning and, in most cases, a canonical equivalent in another language, are presented as infralemmas). Another important topic is also analyzed - examples whose translation does not contain the given equivalent, or which illustrate the use of the lemmatized word, even if no equivalent is given. Since the example illustrates the use of the lemmatized word in the grammatical and lexical aspect, the grammatical and lexical information provided by the example is the object of an exhaustive study. In addition to the morphological explanations that the example may reveal, it shows the syntactic implications of the word and, in this thesis, it is analyzed when the example illustrates information already given in the article and when it has to be made explicit by the user. The combinatorial behavior of the lemmatized word is the most frequent information in the example, and hence special attention is paid to this aspect, starting with the concept of colocation, which is quite indeterminate in the field of lexicography. It should be noted that the lexical-combinatory information is not exclusive to the example, since the cotext indication also conveys this information. A type of example, the so-called hypercondensed one, which shares features with the example and the cotext indication is examined as well. The pragmatic information that the example may provide is also discussed. All aspects related to the example are thoroughly illustrated with samples of dictionaries. However, the entire proposed theoretical apparatus is applied to the analysis of a corpus comprised of 3 835 segments presented as examples of the letter L of the Lithuanian-Spanish/Italian/French dictionaries. A first distinction is made between those sequences that correspond to what has previously been determined as a lexicographic example and those that correspond to the category of infralemma. The examples are then divided into three large groups (finite sentences, infinitive clauses and non-sentence phrases) and, within each group, they are in turn divided into subgroups and then the following aspects are analyzed: what type of information (grammatical, lexical, pragmatic) each type of example provides or may provide, whether the example illustrates or complements the information already given.
L'exemple és un component necessari de tot diccionari de llengua, i especialment d'un bilingüe destinat a aprendre i usar una llengua estrangera. En aquest treball, després d'establir les bases teòriques i la terminologia usada (la lexicografia bilingüe, la concepció de l'diccionari com a discurs metalingüístic de el lèxic i com a text condensat, els conceptes fonamentals de la metalexicografía referits a la microestructura), es determina la naturalesa i l'estatus teòric de l'exemple lexicogràfic, i més en concret, de l'bilingüe; s'ofereix una definició exhaustiva de l'exemple i s'especifiquen els trets distintius de l'exemple bilingüe que es desenvolupen a continuació. Es determinen els tipus d'exemples lexicogràfics, prestant una major atenció als de diccionaris bilingües. S'estudien les funcions que exerceixen els exemples (que són bàsicament les d'il·lustrar la informació oferta en l'article i aportar una informació complementària), el seu valor de model a partir de qual l'usuari pot formar sintagmes o oracions i la seva major o menor vinculació a l' sistema lingüístic (langue) o realitzacions pròpies de la parla (parole). L'exemple bilingüe no només il·lustra la paraula lematitzada sinó l'ús de l'equivalent, per això es distingeixen, de la categoria lexicogràfica de l'exemple, les unitats lèxiques fixes que en molts diccionaris bilingües es presenten tipogràficament com a exemples, però que en realitat no exemplifiquen, sinó que poden ser exemplificades: el infralema (subentrada), categoria el contingut es defineix en termes precisos (com infralema es presenten no només locucions, sinó també combinacions estables o peces lèxiques i pragmatemas que tenen un significat precís i, en la majoria dels casos , un equivalent canònic en una altra llengua). També s'analitzen els exemples la traducció no inclou l'equivalent presentat o que il·lustren un ús de la paraula lematitzada de la qual no s'ha donat tan sols equivalent. Atès que l'exemple il·lustra l'ús de la paraula lematitzada des de l'aspecte gramatical i lèxic, són objecte d'estudi exhaustiu les informacions gramaticals i lèxiques que aporta l'exemple. A més de les explicitacions morfològiques que pot revelar l'exemple, l'exemple mostra les implicacions sintàctiques de la paraula i aquí s'analitza quan l'exemple il·lustra una informació ja donada a l'article i quan aquesta ha de ser explicitada per l'usuari. El comportament combinatori de la paraula lematitzada és la informació més freqüent que aporta l'exemple, pel que es presta a aquest aspecte una atenció especial, començant pel mateix concepte de col·locació, que en l'àmbit de la lexicografia és força indeterminat. S'assenyala, però, que la funció de mostrar la combinatòria lèxica no és exclusiva de l'exemple, ja que la comparteix amb la indicació de cotext. També s'examina un tipus d'exemple, l'anomenat hipercondensado, que comparteix trets de l'exemple i de l'indicador de cotext. També s'analitza la informació pragmàtica que pot aportar l'exemple. Tots els aspectes relatius a l'exemple estan degudament il·lustrats amb mostres de diccionaris. No obstant això s'aplica tot l'aparell teòric exposat a l'anàlisi d'un corpus format per 3.835 segments presentats com a exemples de la lletra L dels diccionaris lituà-català / italià / francès. Es fa una primera distinció entre aquelles seqüències que corresponen al que en la primera part hem determinat com a exemple lexicogràfic i les que corresponen a la categoria de infralema. Després es divideixen els exemples en tres grans grups (oracions finites, oracions infinitivas i sintagmes no oracionals) i dins de cada grup es divideixen al seu torn en subgrups i s'analitzen els següents aspectes: quin tipus d'informació (gramatical, lèxica, pragmàtica) aporta o pot aportar cada tipus d'exemple, si l'exemple il·lustra o complementa la informació.
