Acceso usuarios
, Lluís Payrató Giménez (secret.) , John Humbley (voc.) , María Teresa Turell Julià (voc.) , François Gaudin (voc.) La tesi parteix dun conjunt didees sobre la terminologia, sobre els termes i sobre la variació terminològica. Des dun acostament lingüístic a la terminologia, considero que la variació existeix en terminologia igual com existeix en el llenguatge i que es pot abordar semblantment. Defenso que cal analitzar lús real de la variació en el discurs, amb treballs empírics i vàlids.
Sostinc que cal estudiar els fenòmens que afecten els termes en context; i des daquesta perspectiva cal posar en dubte alguna de les característiques que sels ha atribuït: per exemple, el concepte entès com un ens estàtic, aïllat i no subjecte a variació no es correspon a la realitat dels textos, on no es troben diferències determinants entre concepte i significat i on es constata que efectivament presenten variació.
Sostinc també que els termes són unitats lèxiques i que, com a tals, es caracteritzen i funcionen: si bé sels pot reconèixer aspectes de referencialitat específica, destaco que els termes, igual que les paraules, denominen (apunten a un concepte especialitzat, i em refereixo al seu contingut denotatiu) però també signifiquen (en el sentit que participen de les mateixes característiques del significat).
La tesi es proposa de demostrar la validesa de la hipòtesi genèrica següent: el grau despecialització dels textos condiciona quantitativament i qualitativament la variació denominativa, i de les quatre hipòtesis específiques que nhe derivat:
1. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats hi ha menys nocions representades per més duna denominació (nocions polidenominatives) que en els textos menys especialitzats;
2. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats les nocions polidenominatives presenten un nombre inferior de denominacions diferents que les nocions polidenominatives dels textos menys especialitzats;
3. Els tipus de variació denominativa predominants difereixen segons el grau despecialització dels textos;
4. La variació denominativa presenta un grau dequivalència conceptual diferent segons el grau despecialització dels textos; en els textos més especialitzats és superior que en els textos menys especialitzats.
La tesi està estructurada en dues parts: els tres primers capítols constitueixen el marc teòric i els quatre últims el treball empíric.
En el primer capítol del marc teòric, Terminologia i variació, presento succintament el tractament que ha rebut la variació des de la lingüística i el comparo amb el tractament que ha rebut des de les diferents orientacions terminològiques. Dedico un segon capítol, Noció de sinonímia, a la relació semàntica que mantenen les unitats denominatives que es troben en variació. Mhi acosto primer des de la semàntica i després des de la terminologia, i em centro en la manera com ha estat definida i en els paràmetres que shan tingut en compte des de les diferents escoles terminològiques. En el tercer capítol oriento la revisió bibliogràfica cap a dos aspectes fonamentals de lestudi de la variació: les causes i els tipus.
He dedicat el quart capítol, el primer de la segona part (treball empíric), a la presentació de la metodologia, i els capítols 5è, 6è i 7è a lextracció i lanàlisi de resultats. Concretament, en el cinquè capítol (Exploració quantitativa de les dades), mhe proposat de donar resposta a les dues primeres hipòtesis i dexplorar si la variació denominativa manté alguna relació amb altres paràmetres que shan aïllat per a les denominacions recollides en els corpus textuals. Mhe proposat de confirmar o falsar la tercera hipòtesi en el sisè capítol (Classificació formal i grau despecialització), i la quarta en el setè capítol (Classificació semàntica i grau despecialització).
