Acceso usuarios
, Emili Boix Fuster (secret.) , Virginia Unamuno (voc.) , Jordi Suïls Subirà (voc.) , Luisa Martín Rojo (voc.) The thesis aims to clarify linguistic representations occurring in compulsory public secondary education in Barcelona by means of three data-gathering methods. These are: face-to-face interviews with language teachers in public secondary schools in Barcelona; a survey of teachers in these same schools concerning their degree of agreement with certain statements on language questions; and an analysis of several lines in text books.
One of the main objectives of the study was to ascertain whether, in a multi-lingual environment like the city of Barcelona, linguistic ideologies that are alternative to homogenisation and favour the maintenance of linguistic diversity are being developed. The main conclusions are that there really is a discourse supporting diversity, but that this discourse turns out to be fairly superficial and in contradiction with certain more specific linguistic representations and with determined practices. It was found that teachers in closer contact with effective diversity value this positively and consider it a source of pedagogic resources. However, a marked inertia in taking on board an intrinsically correct linguistic model and in perpetuating the hierarchisation of both languages and variants, both territorially and socially, and especially in text books, was found. However, there were also signs of a critical and innovative discourse in teachers linguistic representations, in the direction of linguistic egalitarianism and the conservation of diversity."
La tesi es proposa posar de manifest les representacions entorn de les llengües (i daltres qüestions relacionades) que apareixen en lensenyament secundari obligatori públic de Barcelona. Aquestes representacions sobtenen mitjançant tres canals: lentrevista personal oberta amb professorat de les àrees lingüístiques de diferents instituts públics de Barcelona; una enquesta (fonamentalment basada en lexpressió de grau dacord amb determinades afirmacions relacionades amb lensenyament de llengües, la política i la planificació lingüístiques o la sociolingüística) passada a la totalitat del professorat dels intituts estudiats, i finalment una anàlisi de diverses línies de llibres de text de llengua i literatura catalana i castellana editats a Catalunya.
Un dels objectius principals del treball era esbrinar si en un àmbit multilingüe com és la ciutat de Barcelona sestan desenvolupant ideologies lingüístiques alternatives a lhomogeneïtzació i favorables al manteniment de la diversitat lingüística en general. Les conclusions principals són que hi ha, en efecte, un discurs de suport a la diversitat lingüística, però que resulta considerablement epidèrmic i contradictori amb certes representacions lingüístiques més específiques i amb determinades pràctiques escolars. Es posa de manifest que el professorat més en contacte amb la diversitat efectiva la valora positivament i la considera una font de recursos pedagògics: com més llengües saps, més saps de llengua. Es detecta, tanmateix, una sensible inèrcia en la consideració dun model lingüístic intrínsecament correcte i en la perpetuació de la jerarquització de llengües i de variants, tant territorials com socials, especialment en els llibres de text, on encara es poden trobar freqüents condemenes de formes dialectals o conceptualitzacions de variant dialectal com a varietat subordinada, incorrecte o subllengua (concepte que no apareix en les entrevistes al professorat). Daltra banda, es constata que, segons el professorat, a Barcelona els parlants de llengües diferents del català i el castellà, quan deixen de transmetre la seva pròpia llengua sempre adopten el castellà, de manera que els seus descendents seran monolingües castellanoparlants.
Tanmateix, també es troben indicis dun discurs crític i renovador en les representacions lingüístiques del professorat en la direcció de ligualitarisme lingüístic i de la preservació de la diversitat.
