Acceso usuarios
, Joan Perera Parramon (secret.) , Ángel Rodríguez Bravo (voc.) , Caterina Martínez Taberner (voc.) , Joaquim Llisterri Boix (voc.) En aquesta investigació ens proposem com a objectius fer una descripció de lentonació del català, tant des dun punt de vista fonètic (trets melòdics i patrons melòdics) com fonològic (trets fonològics i unitats fonològiques o tonemes), com també lavaluació del mètode que sha utilitzat "Anàlisi melòdica de la parla" de Cantero (2002).
En el primer capítol, es dóna una visió general dels diferents plantejaments teòrics que shan desenvolupat durant el segle XX fins avui i dels estudis més importants que shan realitzat, en concret, sobre el català, el resultat dels quals constitueix una base i a la vegada un estímul per abordar una descripció completa de lentonació daquesta llengua.
En el segon, es descriu el corpus, constituït per 580 enunciats de parla espontània extrets de 47 hores de material audiovisual i emesos per 160 informants de procedència sociocultural i dialectal diversa. També sexplica laplicació de la primera fase o "fase acústica" del mètode anàlisi melòdica de la parla-, en què sobtenen amb mitjans instrumentals els valors acústics de les vocals dels enunciats que seran sotmesos a un procés de relativització per eliminar-ne les variacions micromelòdiques, com també les variacions provocades pel to mitjà del locutor. Les melodies obtingudes es comparen a partir de la forma fonètica de la inflexió final (part de la corba tonal que va de la darrera síllaba tònica fins al final) i es distribueixen en grups provisionalment.
La validació dels límits de la inflexió final que caracteritzarà cada grup es porta a terme en el tercer capítol, on té lloc la "fase perceptiva", mitjançant proves perceptives respostes per 153 informants diversos i genuïns. Aquests escolten les melodies de cada enunciat i les classifiquen segons els significats fonològics que perceben /± interrogatiu/o /±I/, /±emfàtic/ o /±E/ i /±suspès / o /±S/.
Resultat de tot aquest procés, sobtenen 8 patrons melòdics, definits pel tret melòdic de la inflexió final (IF) i pel significat fonològic que els han atribuït els parlants a les proves perceptives:
Patró 1. IF descendent /-I-E-S/ Patró 2. IF ascendent (de 10% a 80%) /-I-E+S/ Patró 3. IF ascendent (=80%) /+I-E-S/ Patró 4. IF amb accent sintagmàtic elevat (de 10% a 50%) /-I+E-S/ Patró 5. IF ascendent-desdendent /-I+E-S/ Patró 6. IF descendent-ascendent (-120%) /-I+E+S/ Patró 7. IF amb accent sintagmàtic elevat (=50%) /+I+E-S/ Patró 8. IF descendent-ascendent (+120%) /+I+E-S/.
A part del tret melòdic a la inflexió final, cada patró presenta un tret al primer pic (primera síllaba tònica de lenunciat): "ascens inferior a 40%" o bé "desplaçament a una vocal àtona posterior", i un altre al cos: "declinació constant". A més daquests 11 trets melòdics (2 al primer pic, 1 al cos i 8 a la inflexió final), que anomenem "típics", hem arribat a definir 18 trets "no típics", els quals poden caracteritzar una melodia com a /+interrogativa/, /+emfàtica/ o /+suspesa/.
En resum, hem constatat que els 3 trets fonològics binaris que proposa Cantero /± interrogatiu/, /±emfàtic/ i /±suspès/ són suficients per descriure les melodies del català; que els 8 tonemes, obtinguts de totes les combinacions possibles dels tres trets, tenen realitzacions en català, les quals es concreten en els 29 trets melòdics que hem descrit i els 8 patrons. A la vegada, també hem demostrat la validesa del mètode per descriure aquesta llengua. Així, doncs, qualsevol melodia produïda per un parlant del català pot caracteritzar-se a partir dels 29 trets melòdics descrits, classificar-se en un dels 8 patrons i respondre a un dels 8 tonemes; i, en sentit contrari, a partir dels 8 tonemes es pot donar explicació de tots els trets melòdics que hem obtingut, de la constitució dels 8 patrons i de les diverses melodies daquesta llengua.
NOTA: Aquesta tesi disposa d'un Apèndix (gràfics i arxius de veu) que properament estarà disponible a la plana web de la revista PHONICA (http://www.ub.es/lfa) " SUMMARY:
This investigation aims to carry out a description of the Catalan intonation, both from a phonetic point of view (melodic features and melodic patterns) and a phonological point of view (phonological features and phonological units or tonemes), as well as evaluate the method used Melodic Analysis of Speech by Cantero (2002).
In the first section, there is an overview about the different theoretical approaches developed along the 20th century up to the present day. Then, the corpus is described, which is comprised of 580 spontaneous speech utterances, emitted by 160 reporters from different sociocultural and dialectal origins. The application of the method is also explained (acoustic analysis, how data collected is made relative and perceptive verification of the validation to 153 reporters).
As a result of all this process, 8 melodic patterns are obtained, defined by the melodic feature at the final inflection (FI) and by the phonological meaning attributed by the speakers at the perceptive tests:
Pattern 1. FI downward /-interrogative, -emphatic, -suspended/ or /-I-E-S/. Pattern 2. FI upward (from 10% to 80%) /-I-E+S/.
Pattern 3. FI upward (=80%) /+I-E-S/.
Pattern 4. FI with high syntagmatic accent (from 10% to 50%) /-I+E-S/.
Pattern 5. FI upward-downward /-I+E-S/.
Pattern 6. FI downward-upward (-120%) /-I+E+S/.
Pattern 7. FI with high syntagmatic accent (=50%) /+I+E-S/.
Pattern 8. FI downward-upward (+120%) /+I+E-S/.
Apart from this melodic feature at the final inflection, each pattern presents a feature at the first peak first stressed syllable of the utterance: rise less than 40% or displacement to a further unstressed vowel, an another one at the body: constant declination. Apart from this 11 melodic features (2 at the first peak, 1 at the body and 8 at the final inflection), to which we refer as typical, we have also defined up to 18 not typical features, which can characterize a melody as a /+interrogative/, /+emphatic/ or /+suspended/.
In sum, we have established the Catalan intonation units, both phonetic and phonological (3 binary phonological features, 8 tonemes, 8 melodic patterns and 29 melodic features) and, at the same time, we have also proved the validation of the method to describe this language.
N.B.: This thesis has an Appendix (graphics and sound files), soon avalaible at PHONICA electronic review website (http://www.ub.es/lfa) "
