Acceso usuarios
, Jaume Solà i Pujols (dir. tes.) , Joana Rosselló Ximenes (secret.) , Itziar Laka Mugarza (voc.) , M. Carme Picallo i Soler (voc.) , Jan-Wouter Zwart (voc.) The syntactic component of the faculty of language is a device responsible for ordering features or clusters of features, usually called categories. As to the syntactic component is concerned, Universal Grammar is a rewiring of three elements that are independently in place: (i) features (or instructions for the levels of interpretation of the faculty of language), (ii) a combinatorial operation responsible for creating nests (sets of sets linearly ordered by the inclusion relation), and (iii) principles of analysis (which determine constituency structure and distance relations among the categories of a syntactic object).
To understand the precise shape of syntactic patterns one must explore how the syntactic component feeds the morphological component and the semantic component. Firstly, it is proposed that there exist discontinuous syntactic patterns, where two covariations of a feature are assigned to two poles of a discontinuous domain. Secondly, it is argued that, in general, the semantic component requires analytic syntactic patterns with a one-to-one relation between positions and features; some combinatorial restrictions have been attributed to the Full Interpretation Condition, a legibility condition. Indeed, discontinuous syntactic patterns are argued to be no more than a subtype of analytic syntactic patterns. Thirdly, it is defended that syncretic syntactic patterns, where two features are matched in the same projection, also exist, following the Maximize Matching Effects Principle, a principle of structural minimization. The study of how features are ordered in these patterns has provided a rather simple account of several syntactic phenomena, like some of the combinatorial restrictions observed by Cinque (1999), the so-called C-Infl connection (and also the ?-V and the P-K connections), the A-status of preverbal subjects in Null Subject Languages (Solà 1992), the alleviation of wh-island effect in English when the embedded wh-phrase is a subject (Chomsky 1986) and the dynamic V2 patterns in double agreement dialects observed by Zwart (1993).
Some ideas that would deserve further attention have been proposed: (i) the C-Infl discontinuity may contract in English under some special circumstances, which renders Comp-insertion impossible, and (ii) the Relativized Opacity Principle, an alternative to Chomskys Phase Impenetrability Condition to account both for subject islands and wh-islands. Several devices postulated in the literature, such as suicidal greed and the existence of uninterpretable features, the Extended Projection Principle and merely occurrential features (EPP/OCC) and the Vacuous Movement hypothesis, have been considered concluding that they are inaccurate and unnecessary. Importantly, no language-or-construction-specific rules redundant in its form (Chomsky 1965) or no abstract template like the X-theory (Chomsky 1981, Chomsky & Lasnik 1993) need to be attributed to UG to derive the knowledge of hierarchy; the Linear Correspondence Axiom (Kayne 1994) neither needs to be postulated as an axiom: it is not a proposition one needs to take for granted to derive other propositions, namely the X-theory. No more than a recursive procedure responsible for nesting categories is needed to account for the knowledge of hierarchy.
" RESUM:
El component sintàctic de la facultat del llenguatge és un mecanisme responsable dordenar trets o conglomerats de trets, normalment anomenats categories. La Gramàtica Universal, pel que fa al component sintàctic, és una reconnexió de tres elements que estan independentment en joc: (i) trets (o instruccions pels nivells dinterpretació de la facultat del llenguatge), (ii) una operació combinatorial responsable de crear nius (conjunts de conjunts linealment ordenats per la relació dinclusió), i (iii) principis danàlisi (que determinen lestructura de constituents i les relacions a distància entre les categories dun objecte sintàctic).
Per entendre la forma precisa dun patró sintàctic cal explorar com el component sintàctic alimenta els components morfològic i semàntic. En primer lloc, sha proposat que existeixen patrons sintàctics discontinus, on dues covariacions dun tret sassignen a dos pols dun domini discontinu. En segon lloc, hem defensat que, en general, el component semàntic requereix patrons sintàctics analítics amb una relació bijectiva entre posicions i trets; certes restriccions combinatorials shan atribuït a la Full Interpretation Condition, una condició de legibilitat. De fet, sha argumentat que els patrons sintàctics discontinus no són altra cosa que un subtipus de patrons sintàctics analítics. En tercer lloc, sha argumentat que també existeixen objects sintàctics sincrètics, on dos trets es computen a una mateixa projecció, satisfent la Maximize Matching Effects Principle, un principi de minimització estructural. Lestudi de com els trets sordenen en aquests tres patrons obeint la Full Interpretation Condition i el Maximize Matching Effects Principle ha proporcionat una explicació força simple de diversos fenòmens sintàctics, com certes restriccions combinatorials observades per Cinque (1999), lanomenat lligam C-Infl (i també els lligams ?-V i P-K), lestatus A dels subjectes preverbals en llengües de subjecte nul (Solà 1992), lalleujament dels efectes dilla-qu quan el sintagma-qu subordinat és un subjecte (Chomsky 1986) i els patrons dinàmics de V2 observats per Zwart (1993).
Shan expressat certes idees que shan dinvestigar amb més cura: (i) la discontinuïtat C-Infl es pot contraure en anglès en certes circumstàncies especials, fent impossible la inserció de complementador, i (ii) el Relativized Opacity Principle, una alternativa a la Phase Impenetrability Condition, per explicar les illes de subjecte i les illes-qu. Shan considerat diverses propostes que es troben a la literatura, com la teoria de comprovació i lexistència de trets no-interpretables, el Principi de Projecció Ampliada i els trets merament ocurrencials (EPP/OCC), i la Hipòtesi del Moviment Vacu, concluent que són poc acurades i innecessàries. És important notar que no cal postullar regles específiques que varien segons la llengua o la construcció i redundants en la forma (Chomsky 1965), ni cap esquema abstracte com la teoria de la X (Chomsky 1981, Chomsky & Lasnik 1993) per derivar el coneixement de la jerarquia; tampoc cal postullar el Linear Correspondence Axiom (Kayne 1994), ja que no és necessari per derivar la teoria de la X. Per donar compte de la jerarquia, no cal res més que un mecanisme responsable denniuar categories. "
